11.
augmentar les diferències
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Dret
Emfasitzar, el mediador, els interessos i les percepcions de les parts a fi de plantejar noves alternatives al conflicte i un nou ordre que permeti una reflexió més profunda. [...]
|
12.
respiració aeròbica
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Nom donat a la respiració interna, per oposició a la respiració anaeròbica, per tal d'emfasitzar la responsabilitat de l'oxigen en les reaccions energètiques. [...]
|
13.
dextro-
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Prefix (oposat a levo-) que és usualment substituït pels símbols d- o (+), emprat per a emfasitzar que una substància és el corresponent enantiomorf dextrorotatori. [...]
|
14.
realçament d'imatges
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Tecnologies de la informació i la comunicació
Conjunt de tècniques emprades en ^processament digital d'imatge^ amb la finalitat d'emfasitzar o d'accentuar algunes característiques d'una imatge per a l'anàlisi o la visualització posterior. [...]
|
15.
formes dobles / ús no sexista del llenguatge
Font
Fitxes de l'Optimot
les formes senceres (el director o la directora) i amb les formes abreujades (benvolgut/uda).
Pel que fa a les formes senceres, i amb la voluntat de precisar o emfasitzar, es pot dir, per exemple:
Truqui al seu metge o metgessa d'urgències.
El tècnic o tècnica d'inserció laboral és una figura clau [...]
|
16.
pronunciar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. frasejar, pronunciar distintament les frases i els seus membres, en parlar o llegir. emfasitzar, pronunciar amb èmfasi una frase, etc. Cp. El seu nom sona arreu del món, és pronunciat arreu. 2 (pronunciar-sepron.) rebel·lar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
17.
Formes dobles: concordança / Ús no sexista del llenguatge
Font
Fitxes de l'Optimot
informe signat pel tècnic o tècnica.
En plural s'utilitza si hi ha una voluntat d'emfasitzar la presència de dones en un col·lectiu. Per exemple:
La participació en el projecte de les treballadores i els treballadors de l'empresa ha estat fonamental.
Cal tenir en compte, però, que convé no abusar d [...]
|
18.
parlar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. emfasitzar, parlar amb èmfasi. baladrejar, parlar cridant. parlar llatí (o castellà), parlar en estat d'embriaguesa. arrossegar la veu, parlar molt lentament. ironitzar, parlar amb ironia. mussitaro xiuxiuejar, parlar molt baix. parlar a cau d'orella(a algú). cridaro vociferar, parlar cridant fort [...]
1 v. intr. parlotejar o xerrotejar, parlar per parlar. fer frases o frasejar, íd. paraulejar o parolejar, íd. xerrar (→) piular (fig.). No vaig poder piular en tota l'hora. monologar, parlar sol. agafar la verba, parlar llargament. articulejar, íd. expressar-se (bé, malament, amb justesa, etc.) estendre's (sobre una cosa), parlar-ne llargament. portar a col·lació (una cosa), sortir-ne a parlar. treure una qüestió a rotlle prendre les cartes (fig.), començar a parlar. intervenir en una conversa dir quatre mots discórrer (sobre una cosa), parlar-ne amb un cert mètode i alguna extensió. dissertar, íd. predicar (iròn.), parlar molt, xerrar. embarbollar-se, dir coses sense fonament, parlar pel gust de parlar. gastar saliva (fig.). No em facis gastar més saliva. obrir la boca (fig.). No va obrir la boca durant tot el dinar. rompre el silenci expansionar-se, parlar dels propis sentiments. cantar clar, parlar amb franquesa, sense ambages. parlar sense embuts, íd. parlar gras, parlar de coses obscenes. dir les coses pel seu nom, íd. dir les coses tal com són, parlar amb franquesa. manejar la llengua (fig.). Sap manejar la llengua com cap altre. esclatar. No vaig poder callar més: vaig esclatar. desbotar, íd. comentar (una cosa), parlar-ne. bescantar (algú), parlar-ne malament. malparlar ironitzar, parlar amb ironia. descompondre's, descompassar-se, descordar-se o desbocar-se, parlar sense la deguda contenció. tenir molta llengua, íd. desguitarrar, parlar dient disbarats o coses absurdes. ésser (o estar) fet una olla, íd. desbarrar, íd. pixar fora de test, íd. descantellar, parlar imprudentment, dient coses que fora millor callar. extravagar, parlar dient coses extravagants. dir-ne de verdes i de madures, parlar amb desvergonyiment, indecentment, etc. fer una planxa, parlar dient coses impertinents. doctorejar, parlar en to altisonant, fent el savi. escainar i no fer ou, parlar molt sense resultat pràctic. xerrar més que un sac de nous, parlar molt, de pressa i amb èmfasi. 2 (Parlar amb algú) enraonar (→) dir-se coses dialogar confabular conferir fer petar la claca o simpl. fer-la petar (fam.) tenir una xerrada secretejar, dir-se coses en secret. conversar (→) 3 (Parlar en públic, davant d'un auditori) dissertar discórrer sobre un tema perorar discursejar apostrofar arengar declamar prendre la paraula (en una assemblea) aixecar la veu (en una reunió), parlar-hi. escoltar-se, parlar amb aire d'admirar-se o d'agradar-se a si mateix. proferir (un mot, una exclamació) exclamar-se, parlar amb vehemència, especialment en so de protesta. 4 Articular mots. balbejar o balbotejar (per un defecte dels òrgans bucals) balbucejar, balbucitar o llaviejar, parlar d'una manera poc clara, amb pronunciació vacil·lant. gatgejar, fer, un infant, com si volgués parlar. cantarellejar, parlar fent una cantarella. salar, parlar emprant es i sa en lloc de el i la. mastegar, parlar entre dents. emfasitzar, parlar amb èmfasi. baladrejar, parlar cridant. parlar llatí (o castellà), parlar en estat d'embriaguesa. arrossegar la veu, parlar molt lentament. ironitzar, parlar amb ironia. mussitar o xiuxiuejar, parlar molt baix. parlar a cau d'orella (a algú). cridar o vociferar, parlar cridant fort. escridar-se, parlar amb crits. escridassar-se o esgargamellar-se, íd. borbollar o emborbollar-se (≠ embarbollar-se), parlar a borbolls. barbotejar o barbotegar, parlar entre dents o fent embuts. papissotejar, fer sopes o ésser xafallós (reemplaçant el so de s i de z per un so molt semblant al de x). enfarfollar-se, entrebancar-se parlant. embarbussar-se, parlar confusament, deixant les coses a mig dir. remugar o parlar entre dents, parlar de manera que no s'entén. menjar-se les paraules, pronunciar-les incompletament. no sentir-lo (a algú) ni el coll de la camisa, parlar molt baix. 5 v. tr. Emprar un llenguatge determinat. xampurrejar o parlar enxampurrat (o enxampurradament). Parlo el francès i xampurrejo l'anglès. xafar o aixafar (Alc.). El pobre pagès xafava força bé el castellà. tallar (Alc.). Era un alemany que tallava bastant bé el català. trencar les cames a una llengua, parlar-la malament (Alc.). 6 (Fer parlar algú) fer cantar confessar (algú) (tr. fig.) tocar el botet (o el reclam) (a algú), fer-li dir allò que volia tenir secret. ficar (a algú) els dits a la boca (fig.) obrir la boca (a algú) treure (a algú) els cucs del nas (fig.) 7 Deixar parlar algú, no interrompre'l: Donar fil. Donar corda. Seguir la veta. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
19.
FORMES DOBLES
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
professions, oficis, càrrecs o funcions, com per dones, si hi ha una voluntat de precisar o d'emfasitzar la referència a dones i particularment en singular. homes dins del text, es poden fer servir formes dobles. Exemples Exemples Cal cobrir una vacant de tècnic o tècnica de prevenció i salut laboral. L [...]
|
20.
Annex 1
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
una voluntat de precisar o emfasitzar la referència a dones i homes dins del text, es poden fer servir formes dobles. Sisè. Les guies o directrius d'estil i de redacció de textos, especialment les que inclouen recomanacions per evitar els usos sexistes i androcèntrics, no es poden aplicar d'una manera [...]
|