101.
raig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Li sortia la sang a raig fet, le brotaba la sangre a borbotones. 12 beure a raig beber a chorro. 13 beure a raig fig [beure a galet] creer en brujas, comulgar con ruedas de molino. 14 plorar a raig fet llorar a lágrima viva (o a mares, o a moco tendido). 15 raig de sorra constr chorro de arena. 16 [...]
|
102.
piedra
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fig fer plorar pedres. 9 de piedra fig de pedra. Quedarse de piedra, restar de pedra. 10 echar la primera piedra tirar la primera pedra. 11 ¡menos da una piedra! fig doncs encara gràcies!12 no dejar (o quedar) piedra por mover fig remoure cel i terra. 13 no dejar piedra sobre piedra no deixar pedra [...]
|
103.
de 2
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
. Llorar de emoción, plorar d'emoció. Morir de sed, morir de set. 10 [entre] de. Dos de estos niños, dos d'aquests nens. 11 [entre varias personas] de. Tres de vosotros, tres de vosaltres. 12 [después de un adjetivo] de. El gamberro de su hijo, el gamberro del seu fill. 13 [para] per a. ¿Qué tenemos hoy de [...]
|
104.
no
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
gendre. No hacía sino llorar, no feia sinó plorar. 22 no solo... sino también (o sino que) no solament... sinó (o sinó que). 23 ¡que no! [negación enérgica] no i no!24 ya no ja no. Ya no leo, ja no llegeixo. 25 ¡y que no...! i no... pas poc! ¡Y que no presume, que digamos!, i no presumeix pas poc, que [...]
|
105.
pedra
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
piedra (o de una pieza, o helado, o pasmado, o patidifuso, o patitieso, o estupefacto, o bizco). 10 de les pedres treure'n pans fig sacar dinero (o agua) de las piedras. 11 fer plorar les pedres fig ablandar las piedras. 12 fer-se'n set pedres fig [passar-ho molt malament] pasarlo muy mal. 13 fer-se'n [...]
|
106.
manera
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [modo] manera, faisó. Lo haremos de la manera que tú dices, ho farem de la manera que tu dius. ¡Qué manera de llover!, quina manera de ploure!2 [modalidad] forma. Llorar es una manera de ser fuerte, plorar és una forma d'ésser fort. 3 [clase] variant, forma, modalitat, mena. El caramillo es [...]
|
107.
voler 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
esto?15 què vols? ¿qué quieres?16 què vols més? ¿qué más quieres?17 qui et vol mal et farà riure i qui et vol bé et farà plorar quien bien te quiere te hará llorar. 18 qui no vol quan pot, no pot quan vol quien no quiere cuando puede no puede cuando quiere, la ocasión la pintan calva. 19 qui tot ho vol [...]
|
108.
mal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
de decir. 6 fer mal fet hacer mal. Fas mal fet de plorar, haces mal en llorar. 7 mal serà que... malo será (o malo ha de ser) que...Mal serà que no aprovem cap assignatura, malo será que no aprobemos ninguna asignatura. 8 ni un mal... ni un mal (o un mal)No teníem ni un mal tros de pa, no teníamos ni [...]
|
109.
posar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
. carejar(tr.), posar els objectes de millor qualitat a la part superior, en omplir un sac, un pot, etc. endossar, posar a algú una peça d'abric al dors. plantar(fam.). On vols que el planti, aquest quadre? fotre(vulg.). Fot les pomes al cistell. També pron. No et fotis a plorar. imposar [...]
1 col·locar plaçar emplaçar (un edifici, un monument, etc.) ubicar, posar en tal o tal lloc. sobreposar o superposar, posar al damunt. anteposar o preposar (al davant) juxtaposar (al costat) sotaposar o subordinar (a sota; es diu només parlant de persones, referint-se al rang, al càrrec, etc.) posposar (algú o alguna cosa, al darrere) contraposar, oposar o confrontar, posar una cosa davant d'una altra per fer-li obstacle. situar, setiar o assetiar, posar una cosa en un seti o indret. deixar. Deixeu el llibre sobre la taula. deposar, posar una cosa en un lloc per desempallegar-se'n. reposar, tornar a posar. Després de consultar-lo, reposà el llibre al seu lloc. entaforar, posar una cosa en un lloc desavinent. On has entaforat les claus? incloure, posar una cosa dins una altra. introduir (→) ficar (→). Ficar-se el dit al nas. compassar, posar una cosa d'una manera regular. carejar (tr.), posar els objectes de millor qualitat a la part superior, en omplir un sac, un pot, etc. endossar, posar a algú una peça d'abric al dors. plantar (fam.). On vols que el planti, aquest quadre? fotre (vulg.). Fot les pomes al cistell. També pron. No et fotis a plorar. imposar, posar sobre, esp. en llenguatge litúrgic. Imposà les mans sobre el cap de l'ordenant. Es diu, altrament, d'una cosa onerosa (una càrrega, un impost, una obligació, una pena o càstig, etc.). També imposar un nom. infligir (una pena, un càstig, etc.) assentar, posar una cosa sobre una base, en disposició estable. Assentar els fonaments. Assentar una columna sobre el seu sòcol. exposar. Exposar una cosa al sol, a l'acció de l'aire. dipositar. Diposità en ell tota la seva confiança. Diposità el fardell a terra. entravessar, posar de través. encabir, posar una cosa en un lloc, amb cert esforç. instal·lar establar, posar el bestiar a l'estable. acomodar, posar algú o alguna cosa en un lloc convenient. subrogar, posar una persona en el lloc d'una altra. sumir (fig.), posar algú en un estat penós. Allò el sumí en la desesperació (en la tristesa, en la nostàlgia, etc.). avançar (tr.), posar una cosa endavant. Avançà el peu dret. envalisar, posar a la maleta. embagular encalaixonar encaixar, posar en una caixa. ensacar (al sac) encistellar (en un cistell) encasellar (en caselles) embossar (a la bossa) envasar (en un vas) embutxacar (a la butxaca) aplanar, posar una cosa horitzontalment. Després va aplanar la roba sobre l'herba. emplastrar, posar una cosa a tall d'emplastre. apostar, posar persones en un lloc determinat. El capità va apostar cinc homes per vigilar el camí. clavar (fam.). Clavar la vista en algú. engegar (en certes frases). Engegar un negoci. Engegar les campanes al vol. 2 → començar. 3 → suposar. 4 (posar-se pron.). Fer pòsit, una cosa. assolar-se assentar-se dipositar-se sedimentar-se deposar (intr.). Aquest vi deposa molt. 5 Posar-se bé o malament, un aliment: assentar-se. Aquestes faves se m'han assentat malament. 6 Posar-se un vestit, etc: endossar-se. Es va endossar la capa. encamisar-se, posar-se sobre el vestit una camisa, esp. per fer una encamisada. encasquetar-se, ficar-se el capell, la gorra, fins a les orelles. engiponar-se, posar-se una peça de vestir de qualsevol manera, a correcuita. Com t'has engiponat la roba, avui? cossar-se, posar-se la roba molt ajustada al cos. calçar-se, posar-se un calçat. 7 Posar-se a: arrencar a. Quan veié el seu pare, arrencà a córrer. començar a. De sobte, començà a ploure. clavar-se a. Em vaig clavar a córrer. Es va clavar a riure. rompre a. Rompre a plorar, a riure. pegar. De cop, va pegar a córrer. agafar a. Vaig agafar a córrer. esclafir (el plor, el riure, etc.) esclatar a (plorar, riure) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
110.
querer 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
és poder, fa més qui vol que qui pot. 28 querer mal a uno voler mal a algú. 29 queriendo [deliberadamente] a posta, a dretes, a dretcient, expressament. Lo ha hecho queriendo, ho ha fet a posta. 30 quien bien te quiere te hará llorar qui et vol mal et farà riure i qui et vol bé et farà plorar. 31 [...]
|