31.
mosquear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr p fr 1 [las moscas] mosquejar intr, espolsar. 2 [responder enfadado] replicar. 3 [golpear] pegar, tustar. v pron 4 mosquejar intr, espolsar-se. 5 fig i p fr [eludir] remolejar intr, fugir d'estudi. 6 fig i p fr [amostazarse] picar-se, emmurriar-se. [...]
|
32.
argüir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: huir] v tr 1 [deducir] argüir. Argüir una verdad de otra, argüir una veritat d'una altra. 2 [probar] argüir, ésser indici de. 3 [alegar] adduir. Arguye motivos muy claros, addueix motius molt clars. 4 [contestar] replicar. v intr 5 [poner argumentos] argüir. 6 argüir con hechos [...]
|
33.
respondre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. i abs. fer de respostao simpl. fer, respondre de paraula. Llavors ell feu... replicar, respondre a una cosa contestada. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. objectar, respondre posant una objecció. redargüir retorquir, respondre fent valer [...]
1 v. tr. i abs. fer de resposta o simpl. fer, respondre de paraula. Llavors ell feu... replicar, respondre a una cosa contestada. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. objectar, respondre posant una objecció. redargüir retorquir, respondre fent valer un argument contra el mateix que l'ha fet. retòrcer, íd. tornar la pilota (fam.), expressió popular per retorquir. respostejar (→), respondre inconvenientment. interrompre, respondre interrompent. Tota la culpa és teva, interrompé la dona. tallar, íd. contestar. El sentit semàntic de contestar s'ha conservat en algunes expressions: Quan jo et parlo, no em contestis!Ésser, una cosa, contestable (que pot ésser impugnada o contradita) o ésser incontestable (que no pot ésser contradita). Ant. No tornar mot. Fer el desentès. Fer el pagès (o l'orni). 2 v. intr. correspondre. L'efecte obtingut no correspon als esforços esmerçats. equivaler 3 → obeir. 4 (D'una cosa) → garantir. donar (o treure) la cara (per algú), respondre'n. prendre'n la responsabilitat (d'una cosa o d'una persona) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
34.
contradir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
asseveració. confutar, refutar d'una manera conclusiva. portar la contra, contradir. No puc dir res que ell no em contradigui: sempre em porta la contra. replicar rebatre objectar fer mentiro fer mentider(algú), sostenir o demostrar que menteix. Ant. Seguir-li (a algú) la veta: no contradir-lo. 2 [...]
|