51.
abdicar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [un monarca] abdicar. Abdicó el trono en su hijo, abdicà el tron en el seu fill. 2 [renunciar] abdicar. Abdicar sus creencias, sus opiniones, abdicar les seves creences, les seves opinions. v intr 3 [un monarca] abdicar. El rey abdicó en su hija, el rei abdicà en la seva filla. 4 [renunciar [...]
|
52.
elevar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [levantar] elevar. 2 [un monumento] elevar, erigir. 3 fig elevar. Elevar un príncipe al trono, elevar un príncep al tron. 4 fig [un escrito] elevar. Elevar una petición al gobierno, elevar una petició al govern. 5 mat elevar. Elevar a una potencia, elevar a una potència. v pron 6 elevar-se [...]
|
53.
seient
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
banc, cadira, tamboret, tron, sofà. seiedora, seient, esp. post de fusta on seu el teixidor en un teler de mà. seti, seient, en general, lloc on hom seu. plaça, íd. A l'autobús no hi havia sinó dues places buides. localitat(en una sala d'espectacles) setial, seient de cerimònia. grada, seient [...]
|
54.
silla
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
f 1 [asiento] cadira. Se sentó en una silla, va asseure's en una cadira. 2 [de jinete] sella. 3 [del papa, obispo] seu, soli m, tron m. 4 fig [sede y dignidad] seu, soli m. 5 dar silla invitar a seure. 6 pegársele la silla [a alguien] escalfar cadires. 7 silla arzobispal seu arquebisbal. 8 silla [...]
|
55.
rei
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 sobirà. príncep. El "Príncep", de Maquiavel. reietóo règul, rei d'un estat molt petit. monarca sa Majestat, títol amb què hom al·ludeix al rei en el país on regna. les testes coronades, els reis. Cp. tron (fig.), corona (fig.), ceptre (fig.) 2 els Reis Mags (o d'Orient), els personatges [...]
|
56.
asentar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
estabilitat, no ballar. Esta mesa no asienta, aquesta taula balla (o no té estabilitat). 16 [sentar bien] assentar-se pron bé, posar-se pron bé. v pron 17 [en un cargo] pujar intr. Se asentó en el trono, pujà al tron. 18 [el polvo] fixar-se, dipositar-se. 19 [un pájaro] posar intr, parar-se. 20 [un líquido [...]
|
57.
arribar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut. fer cap(a un lloc) Cp. venir 2 Atènyer el fi perseguit. pervenir atènyer accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat. reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava. 3 Per transcurs del temps, una època esdevenir [...]
1 Tocar al terme del seu camí, una persona o una cosa. aplegar o plegar (dial.). Al cap de poc aplegà el capità. pervenir, arribar amb dificultat i esforç a l'indret on volíem anar. atènyer. Aquest fet pot atènyer a les orelles del meu pare. abordar, arribar a un ribatge. Abordarem a Tarragona. Abordàrem a les sis. aterrar, arribar, prendre terra, un ocell, un avió. guanyar, arribar al lloc que hom pretén. Les naus guanyaren el port. esdevenir. Llavors esdevingueren en un prat. tocar, arribar, en un viatge, a un punt on hom no roman. Fent aquesta ruta no hi tocarem, a Avinyó. recalar, arribar, una nau, després d'un viatge, a la vista d'un punt conegut. fer cap (a un lloc) Cp. venir 2 Atènyer el fi perseguit. pervenir atènyer accedir. S'usa sobretot en frases com: accedir al tron, al papat. reeixir. Ha reeixit a obtenir el que desitjava. 3 Per transcurs del temps, una època esdevenir actual. venir. Ja vindrà el dia que se'n penediran. caure la nit, arribar la nit. 4 Ascendir una cosa que és susceptible de variació (que creix, puja, etc.) a un cert grau o nivell. atènyer. L'aigua atenyia als balcons de les cases dels barris baixos. ranejar. L'aigua no envaïa encara els balcons però hi ranejava. No té encara vint anys però hi raneja. arpejar (v. tr.). L'aigua arpejava els balcons de les cases. No té encara cinquanta anys, però els arpeja. aconseguir. El meu avi va aconseguir la norantena. 5 Tenir extensió, potència, etc., suficients a un cert objecte o fi. abastar (v. intr.). Amb la mà abastava al sostre. No ho abasto a comprendre. acabar (en frases negatives). No ho acabo de veure. 6 Tenir lloc, una cosa. → esdevenir-se. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |