Resultats de la cerca bàsica: 16
|
1.
roncar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, respirar quan dorm fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. Un animal, els budells, el mar agitat, el tro, etc., fer un soroll anàleg. El gat roncava plàcidament a la vora del foc. roncar a algú els budells Algú, tenir gana. Els coloms [...]
|
|
2.
roncar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com trencar.
[...]
|
|
3.
roncar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Respirar, en dormir, fent un soroll ronc degut a la vibració del vel del paladar. [...]
|
|
4.
roncar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [en dormir] roncar. 2 [els coloms] arrullar, zurear. 3 fig [el mar, el vent] roncar. 4 fig [rondinar] refunfuñar, gruñir. [...]
|
|
5.
roncar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [durmiendo] roncar. 2 [el gamo] roncar. 3 fig [mar, viento] roncar. 4 fig i p fr [echar bravatas] bravatejar. [...]
|
|
6.
roncar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 (una persona) ronxar rinxolar 2 (un animal, els elements) brogir. La tempesta brogeix. La multitud brogia. rugir. El lleó rugeix. El mar enfurit rugia. bramar filar, fer, el gat, el ronc suau que li és característic quan està content. (Alc.) Per als diferents crits dels animals: cridar. [...]
1 (una persona) ronxar rinxolar 2 (un animal, els elements) brogir. La tempesta brogeix. La multitud brogia. rugir. El lleó rugeix. El mar enfurit rugia. bramar filar, fer, el gat, el ronc suau que li és característic quan està content. (Alc.) Per als diferents crits dels animals: → cridar. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
7.
rinxolar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Roncar. [...]
|
|
8.
ronxar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una persona adormida, roncar. [...]
|
|
9.
rinxolar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [roncar] roncar. v tr i pron 2 → enrinxolar [...]
|
|
10.
ronronear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v intr 1 [el gato] roncar, filar. 2 fig neguitejar. [...]
|
1 (una persona)
ronxar
rinxolar
2 (un animal, els elements)
brogir. La tempesta brogeix. La multitud brogia.
rugir. El lleó rugeix. El mar enfurit rugia.
bramar
filar, fer, el gat, el ronc suau que li és característic quan està content. (Alc.)
Per als diferents crits dels animals:
→ cridar.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana