Resultats de la cerca bàsica: 126
|
121.
pastís de blat de moro
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Alimentació. Gastronomia
[...]
|
|
122.
pico
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, agudell. 8 [de un sombrero] punta f, bec, corn. 9 [de madera] estella f, punta f. 10 fig [de una suma] escaig, escadús, remitjó, més de.... Tuve que pagar un millón y pico, vaig haver de pagar un milió i escaig (o més d'un milió). 11 fig [suma considerable] picossada f. Cobró un buen pico, va cobrar una [...]
|
|
123.
al·lèrgia al blat de moro
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
[...]
|
|
124.
punta 1
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
piràmide o d'un con) capciró, punta, esp. dels dits. beco corn(de la lluna, d'un mocador, d'un davantal) banya. Les banyes de l'enclusa. cornaló, punta d'un mocador. pany, íd. Els quatre panys d'un mocador (Alc.). puntera, punta de la sabata, la mitja, etc. llengüeta, punta d'un ham o d'una fletxa [...]
|
|
125.
so
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
'espinguet de la trompeta. cornada, com fet amb un corn. toc. Al toc de les campanes. Al toc del cornetí. picaroleig, de picarols i esquelles. campaneig cascavelleig repico repicament(de campanes) trompetada, so com de trompeta. nyigo-nyigo(fam.), mot onomatopeic amb què hom escarneix el so [...]
1 (≠ soroll). Tot soroll és un so, però no tot so és un soroll. to, grau d'elevació d'un so. Dues campanes de to diferent. timbre (→), qualitat del so d'una veu o d'un instrument que el fa reconèixer fàcilment. metall o color, timbre de la veu. entonació, música característica de la veu humana, que varia segons els idiomes i els sentiments de la persona que parla. Per l'entonació s'endevinava que llegia els discursos que havia redactat un altre. cantarella. La gent de les Illes fan una cantarella especial. inflexió, modulació de la veu. De vegades, hom diu paraules ofensives amb una inflexió de veu que les fa tornar carícies. modulació, acció de regular la veu amb bona entonació i amb inflexions variades. Llegeix els seus discursos amb una modulació impagable. accent, entonació particular, peculiar als habitants d'una regió o àdhuc d'una població. Parlava el castellà, a posta, amb accent català. sonoritat, qualitat de sonor, esp. d'una veu. eco, so produït per la reflexió d'un altre so. Eco val tant per un so com per un soroll. El mateix es pot dir de ressò, so degut a una ressonància. nota, so musical, so quant al seu to. Una nota alta. cacofonia, so desagradable a l'orella, especialment en el parlar. orgue de gats (fam.), es diu de sons o de veus desagradables. ressonància, prolongament o reforçament d'un so. La caixa de ressonància d'un violí. cadència, caiguda de la veu, esp. a la fi d'una frase o d'un vers. música, sèrie de sons que afecten agradablement l'orella. També es diu, abusivament, si és desagradablement. harmonia (→) melodia (→) cant (→) fonema, so vocal o consonant d'una llengua. 2 Alguns sons característics: ressò xiulet o siulet dring (→) espinguet o espignet, so agut. L'espinguet de la trompeta. cornada, com fet amb un corn. toc. Al toc de les campanes. Al toc del cornetí. picaroleig, de picarols i esquelles. campaneig cascavelleig repic o repicament (de campanes) trompetada, so com de trompeta. nyigo-nyigo (fam.), mot onomatopeic amb què hom escarneix el so d'un violí. Tots els crits d'animals són sons. → crit. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
126.
forma
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
(m.): claviforme. clavell: aclavellat. columna: columnar. coma: virgular. con: coniforme. Molts volcans són coniformes. copa: cotiloide. cor: cardiaci; cordiforme; cordat. coral: coral·loide. corda: restiforme. corn V. banya [...]
|
1 (≠ soroll).
Tot soroll és un so, però no tot so és un soroll.
to, grau d'elevació d'un so. Dues campanes de to diferent.
timbre (→), qualitat del so d'una veu o d'un instrument que el fa reconèixer fàcilment.
metall o color, timbre de la veu.
entonació, música característica de la veu humana, que varia segons els idiomes i els sentiments de la persona que parla. Per l'entonació s'endevinava que llegia els discursos que havia redactat un altre.
cantarella. La gent de les Illes fan una cantarella especial.
inflexió, modulació de la veu. De vegades, hom diu paraules ofensives amb una inflexió de veu que les fa tornar carícies.
modulació, acció de regular la veu amb bona entonació i amb inflexions variades. Llegeix els seus discursos amb una modulació impagable.
accent, entonació particular, peculiar als habitants d'una regió o àdhuc d'una població. Parlava el castellà, a posta, amb accent català.
sonoritat, qualitat de sonor, esp. d'una veu.
eco, so produït per la reflexió d'un altre so. Eco val tant per un so com per un soroll. El mateix es pot dir de ressò, so degut a una ressonància.
nota, so musical, so quant al seu to. Una nota alta.
cacofonia, so desagradable a l'orella, especialment en el parlar.
orgue de gats (fam.), es diu de sons o de veus desagradables.
ressonància, prolongament o reforçament d'un so. La caixa de ressonància d'un violí.
cadència, caiguda de la veu, esp. a la fi d'una frase o d'un vers.
música, sèrie de sons que afecten agradablement l'orella. També es diu, abusivament, si és desagradablement.
harmonia (→)
melodia (→)
cant (→)
fonema, so vocal o consonant d'una llengua.
2 Alguns sons característics:
ressò
xiulet o siulet
dring (→)
espinguet o espignet, so agut. L'espinguet de la trompeta.
cornada, com fet amb un corn.
toc. Al toc de les campanes. Al toc del cornetí.
picaroleig, de picarols i esquelles.
campaneig
cascavelleig
repic o repicament (de campanes)
trompetada, so com de trompeta.
nyigo-nyigo (fam.), mot onomatopeic amb què hom escarneix el so d'un violí.
Tots els crits d'animals són sons.
→ crit.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana