Resultats de la cerca frase exacta: 21
|
11.
olisquear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr fam ensumar, flairar. [...]
|
|
12.
olfatear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 olorar, ensumar, flairar. 2 fig [curiosear] nassejar, ficar el nas. [...]
|
|
13.
trascender
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: defender] v intr 1 [oler] flairar, fer olor. 2 [divulgarse] transcendir. Procuraron que no trascendiera la noticia, van procurar que no transcendís la notícia. 3 transcendir. Los hechos ocurridos no trascenderán a otros departamentos, els fets esdevinguts no transcendiran a d [...]
|
|
14.
oliscar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [oler] ensumar, flairar. 2 fig nassejar, ficar el nas. v intr 3 p fr ferumejar, pudir. El pescado empieza a oliscar, el peix comença a ferumejar. [...]
|
|
15.
olorar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 odorar flairar ensumar percebre una olor 2 Fig. endevinar. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
16.
oler
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: morder] v tr 1 olorar, ensumar, flairar. Oler una rosa, olorar una rosa. 2 fig [adivinar] olorar, ensumar. Ya ha olido lo que estamos haciendo, ja ha olorat el que fem. 3 fig [curiosear] nassejar, ficar el nas. v intr 4 [bien] fer olor. Huele a rosas, fa olor de roses. 5 [mal [...]
|
|
17.
sospitar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
algun indici o aparença. conjecturar. (mig) pensar-s'ho (mig) témer-s'ho (mig) esperar-s'ho dubtar-se'n. Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics (V. Alc.). El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren (Muntaner, Crònica). flairar(fig.). Ell de seguida va flairar que [...]
1 v. intr. recelar-se de o ésser recelós de maliciar o malignar malpensar-se. Ja m'ho havia malpensat i, per desgràcia, ho he endevinat. desconfiar de Cp. dubtar. Assegura que ho ha pagat tot, però jo en dubto, sospito que no ho ha fet. 2 v. tr. Presumir alguna cosa, especialment no bona, per algun indici o aparença. → conjecturar. (mig) pensar-s'ho (mig) témer-s'ho (mig) esperar-s'ho dubtar-se'n. Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics (V. Alc.). El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren (Muntaner, Crònica). flairar (fig.). Ell de seguida va flairar que allò era mentida. olorar (fig.) escamnar-se, agafar recel. reguardar (tr.), mirar amb sospita una cosa. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
18.
mosca
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
fam mig témer-se (o esperar-se, o pensar-se) una cosa, ensumar (o flairar) una cosa. [...]
|
|
19.
olor
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
beguda una substància que s'hi ha produït químicament. pudor. 2 Fer olor: pudir. saber. Aquesta ampolla sap a petroli. flairar. Com flairen aquestes roses! flairejaro flairosejar, fer flaire. 3 Perdre l'olor: Esbravar-se. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
20.
viento
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
] perdre la xaveta (o el cap, o el seny). 8 contra viento y marea contra vent i marea. 9 corren malos vientos para... fig són temps dolents per a.... 10 darle a uno el viento de una cosa fig [sospechar] flairar (o ensumar) una cosa. 11 despedir (o echar) con viento fresco fam engegar a dida (o a passeig, o [...]
|
1 v. intr.
recelar-se de o ésser recelós de
maliciar o malignar
malpensar-se. Ja m'ho havia malpensat i, per desgràcia, ho he endevinat.
desconfiar de
Cp. dubtar. Assegura que ho ha pagat tot, però jo en dubto, sospito que no ho ha fet.
2 v. tr. Presumir alguna cosa, especialment no bona, per algun indici o aparença. → conjecturar.
(mig) pensar-s'ho
(mig) témer-s'ho
(mig) esperar-s'ho
dubtar-se'n. Aquest ús de dubtar era corrent en els nostres clàssics (V. Alc.). El rei Carles es dubtava de traïció d'aquells que amb ell eren (Muntaner, Crònica).
flairar (fig.). Ell de seguida va flairar que allò era mentida.
olorar (fig.)
escamnar-se, agafar recel.
reguardar (tr.), mirar amb sospita una cosa.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana