61.
Felicitacions: Nadal, Cap d'Any, aniversaris i dates assenyalades
Font
Fitxes de l'Optimot
'adjectiu bon, bona anteposat a un nom que designa un període de temps o un esdeveniment com a fórmula de felicitació: bon dia, bon viatge, bon cap de setmana, bona Pasqua, bon Sant Jordi, bona Diada. En expressions que no tenen un grau de fixació tan alt, també es fa servir l'adjectiu feliç: Feliç Dia de [...]
|
62.
mona
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
, rinopiteco anaranjado. 13 mona de Pasqua gastr mona de Pascua. 14 mona mora zool [macaco] macaco. 15 mona udoladora zool [aluata] simio (o mono) aullador, aluato. 16 mona vermella zool [Erytrocebus patas] mono rojo. [...]
|
63.
anticipar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pasqua abans de rams, anticipar les coses, esp. esperar un fill abans del matrimoni. Ant. Ajornar. Diferir. 3 (anticipar-sepron.) avançar-se passar al davant guanyar per la mà amatinar-se(fig.) treure (a algú una cosa) de la boca, anticipar-se a dir-ho. Ara t'ho anava a dir jo: m'ho has tret de la [...]
|
64.
ou
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
bruixa (o de polla) bot [cranc] clatro rojo. 14 ou de Colom fig [cosa fàcil] huevo de Colón. 15 ou del diable bot [Phallus impudicus] falo hediondo. 16 ou de mar zool [bunyol de mar] ascidia. 17 ou de Pasqua huevo de Pascua. 18 ou de reig bot [reig] oronja. 19 ou dur (o bullit) gastr huevo duro (o cocido [...]
|
65.
huevo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
huevo vulg costar un ull de la cara. 8 huevo al plato gastr ou al plat. 9 huevo batido gastr ou batut. 10 huevo de Colón fig ou de Colom. 11 huevo de Pascua ou de Pasqua. 12 huevo de pulpo zool [liebre de mar] llebre de mar. 13 huevo duro gastr ou dur (o bullit). 14 huevo en cáscara (o encerado) gastr [...]
|
66.
por
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
ordre. 11 [paso] per. Conducir por la izquierda, conduir per l'esquerra. Cruzar por el puente, travessar pel pont. 12 [con ocasión de] per. Llegaremos por Pascuas, arribarem per Pasqua. 13 [durante] a. Llámame por la noche, truca'm a la nit. 14 cada. La biblioteca abre por las tardes, la biblioteca obre [...]
|
67.
cara
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
viernes. 54 tenir (o fer) cara de malícia (o de Judes, o de nyau-nyau) tener aspecto de hipócrita (o traidor). 55 tenir (o fer) cara de pasqua fig i fam [alegre] poner cara de pascua. 56 tenir cara i ulls fig tener buena cara. 57 tenir la cara gruixuda fig i fam tener la cara de cemento armado, tener [...]
|
68.
aspecte
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
pomes agres (malalt, trist, decebut), cara de desenterrat (malalt), cara de pasqua (satisfet, content). malginy, aspecte desfavorable sota el qual es presenta un afer. Cp. Pintar-se una cosa així o així. Quan el cavaller veié que mal es pintava el joc (Tirant lo Blanc), que l [...]
1 Manera de presentar-se algú o alguna cosa als nostres ulls. panorama (fig.), aspecte bo o dolent d'un afer. Quin panorama presenta la borsa? tirat. Un jove ben plantat, amb tirat de militar. prestància (Alc.), aspecte de persona o cosa important. aparença (→) aire. Un aire senyorívol, pagesívol, etc. concepte. És una persona estimable en tots conceptes. carés, aspecte de l'atmosfera, d'un afer, etc. Aquest negoci presenta mal carés. caire. La qüestió prengué un altre caire. exterior. L'exterior d'una persona és sovint un indicador del seu caràcter. planta (dit d'una persona). Aquella noia té molt bona planta. presència. És un home d'una presència majestuosa. parença, conjunt dels trets exteriors d'una persona o cosa. (En el llenguatge parlat hom usa sovint aparença.) fila. Fer bona, mala fila. En la pràctica s'usa generalment en sentit de mal aspecte. fatxa. Aquell té fatxa d'alemany. patxoca, bon aspecte que fa una persona. cop d'ull. L'espectacle oferia un cop d'ull corprenedor. cara. Fer cara de, tenir l'aspecte de. Cp. les frases cara de bon any (d'aspecte sa), cara de pomes agres (malalt, trist, decebut), cara de desenterrat (malalt), cara de pasqua (satisfet, content). malginy, aspecte desfavorable sota el qual es presenta un afer. Cp. Pintar-se una cosa així o així. Quan el cavaller veié que mal es pintava el joc (Tirant lo Blanc), que l'afer tenia mal carés. 2 Fig. Manera de considerar una cosa abstracta (qüestió, esdeveniment, etc.). caire. Sota aquest caire, el fet és molt comprensible. angle (pròpiament, angle visual) visual. Des d'aquesta visual, això és just. perspectiva punt de vista (≠ punt de mira). Si es considera des d'aquest punt de vista, és clar que té raó. matís. Aquest matís del problema m'havia passat desapercebut. faceta respecte esguard o esguardament. Déu és gran... segons dos esguardaments (Llull). © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |
69.
Funció distintiva. Noms propis referits a coses. Fets i períodes temporals
[PDF, 853 kB]
Font
Majúscules i minúscules
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
Festivitats cíviques, religioses i polítiques S'escriuen amb majúscula inicial tots els substantius i adjectius. Exemples: per Sant Jaume els focs de Sant Joan l'Onze de Setembre per Nadal per Pasqua Divendres Sant és inhàbil enguany la Festa Major cau en dissabte per Cap d'Any el Dia del Treball o [...]
|