31.
inclinat
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 inclinar. cot. Anar amb el cap cot. sobreplomat(mur, etc.) atalussat tenir caiguda (una cosa) cap a(la dreta, etc.) pendent(->) 2 (Dit d'una persona) propens enclí predisposat procliu Ant. Desinclinat. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
32.
cacho
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-cha adj 1 p fr [agachado] cot -a, jup -a. m 2 [pedazo] bocí, tros, mica f. 3 [juego de cartas] catxo. 4 amer [cuerno] banya f. 5 amer [objeto inútil] trast, trasto. [...]
|
33.
Guingueta d'Ix, la /Guinguetes, les
Font
Nomenclàtor de la Catalunya del Nord
) Cerdanya Guingueta d'Ix, la nucli Bourg-Madame trad Blanc, mas edif. Mas Blanc Càldegues nucli Caldégas/Càldegues Càldegues, el molí de edif Moulin de Cadégas/ Molí de Càldegues Cot, mas d'en edif. Mas d'en Cot Dues Aigües indr Dos Ayguas altr Forques Llargues urb. Fourques Llargues/ Forques [...]
|
34.
bressol
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
35.
cleda
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la vida
Clos fet de pals o posts entrecreuats per a tancar-hi el bestiar que pastura. [...]
|
36.
llit de baranes
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Indústria. Energia
[...]
|
37.
oreja
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
desacertadamente] fer una atzagaiada, anar fora de camí. 9 asomar la oreja fig ensenyar l'orella. 10 calentar las orejas fig [castigar] estirar les orelles. 11 con las orejas gachas fig cap cot, cap baix, amb la cua entre cames. 12 descubrir (o enseñar) la oreja fig ensenyar l'orella. 13 hacer orejas de mercader [...]
|
38.
bata
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
cot, bata amb mànigues que usaven antigament homes i dones. cota, bata, esp. la que usen els escolans. barnús, bata llarga, amb mànigues, especialment la que hom es posa sobre el vestit de bany. guardapols, bata que hom es posa sobre el vestit per a protegir-lo. andriana, espècie de bata ampla [...]
|
39.
síndrome de la mort sobtada de l'infant
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Mort sobtada d'un infant, aparentment sa, que ocorre entre les tres setmanes i els cinc mesos d'edat, de la qual no es pot aclarir la causa després d'haver fet la necròpsia. [...]
|
40.
baix
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
plebea, baixa, vulgar. sotil (≠ subtil), de condició inferior. servil (dit d'una persona) 7 vil roí abjecte dejecte innoble indigne inqualificable (dit d'una acció, d'un fet, etc.) repugnant infame sòrdid 8 abaixat inclinat cot o jup. Aquests dos mots s'usen només en la frase amb el cap cot (o jup [...]
1 adj. (d'alçària) rabassut, baix i gros (es diu d'una persona). nan, extraordinàriament baix. Plantes nanes. baldufa (f.), es diu d'una persona molt baixa. ésser un tap o ésser un tap de bassa (o de cossi, o de barral) (fam.) ésser un napbuf, dit d'un infant, baix per l'edat que té. Cp. petit 2 (de nivell i de qualitat) inferior. Per bé que, en realitat, és el comparatiu de baix, s'usa per a indicar que una cosa és de baix nivell o de baixa qualitat. jussà (en l'espai, en geografia). El Pallars Jussà. ínfim de nyigui-nyogui de pacotilla menut, de poc volum. Fig. de poca importància o qualitat. El poble menut, el baix poble. Cp. humil 3 (Parlant del preu) vil. Comprar una cosa a vil preu. 4 (Parlant del foc o de la llum) somort 5 (Parlant d'un color) apagat desmaiat 6 (En l'ordre moral) vulgar plebeu pedestre comú jussà adotzenat trivial de poc braç, dit de la gent plebea, baixa, vulgar. sotil (≠ subtil), de condició inferior. servil (dit d'una persona) 7 vil roí abjecte dejecte innoble indigne inqualificable (dit d'una acció, d'un fet, etc.) repugnant infame sòrdid 8 abaixat inclinat cot o jup. Aquests dos mots s'usen només en la frase amb el cap cot (o jup). acotat 9 adv. a baix. Els teus amics són baix (o a baix). per avall, indica vagament un indret més baix. Són per avall cercant una font. (Usat com a prep., en el sentit de sota és barbarisme.) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana ![]() |