Resultats de la cerca bàsica: 16
|
11.
hermoso
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-sa adj 1 formós -osa, bell -a, bonic -a, maco -a. Un niño hermoso, un nen formós. Un poema muy hermoso, un poema molt bell. 2 [tiempo] deliciós -osa, esplèndid -a, formós -osa, bell -a. Hace un día hermoso, fa un dia deliciós. [...]
|
|
12.
Es pot dir aquí té en català? / Com es diu aquí tiene en català?
Font
Fitxes de l'Optimot
acompanyades d'un vocatiu com ara senyor/senyora o, més col·loquialment, noi/noia, maco/maca, etc. Per exemple:
Senyora, la recepta, si és servida.
Tingui, el pa, senyor.
Té, noi, el canvi.
[...]
|
|
13.
chato
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ta adj 1 camús -usa, xato -a. Una nariz chata, un nas camús. 2 [cosa] esmús -ussa, esmussat -ada, carrat -ada, rom -a, toix -a. Un edificio chato, un edifici esmús. adj i m i f 3 [apelativo cariñoso] xato -a, maco -a. m 4 fam gotet. [...]
|
|
14.
còdol
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
codolell, còdol petit. codís(de riera) cantal palet mac de torrent maco macolí, còdol petit. truc, palet gros de riera. nyora, palet de riera. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
|
|
15.
piaroa
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Llengua. Literatura
dialectes: el piaroa pròpiament dit, parlat a la zona nord-central del domini lingüístic, i el maco (o wirö), parlat al sud.El nom maco s'aplica a diversos grups indígenes de la regió, ja que era la manera com es designaven els esclaus que treballaven per a d'altres comunitats.Si bé eren coneguts [...]
|
|
16.
bonic
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 bell. maco guapo joliu. Es troba ja documentat en textos del segle XIV. Ai, digué la noia més joliua de totes elles... galà. Tirant ajuntà totes les donzelles més galanes. garrit. Per què, garrides floretes, tan primerenques veniu? (Costa i Llobera). bufó galanxó (usat a Mallorca) xamós [...]
1 → bell. maco guapo joliu. Es troba ja documentat en textos del segle XIV. Ai, digué la noia més joliua de totes elles... galà. Tirant ajuntà totes les donzelles més galanes. garrit. Per què, garrides floretes, tan primerenques veniu? (Costa i Llobera). bufó galanxó (usat a Mallorca) xamós graciós airós o airívol de bon aire agraciat gentil, agradable de veure. Era una nena molt gentil, rossa com un fil d'or. salat, en el gest, en les paraules. vistós o vistent rialler. Un paisatge rialler. escaient fer goig de veure (o de sentir) 2 Ésser bonic: Galanejar (v. intr.) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
1 → bell.
maco
guapo
joliu. Es troba ja documentat en textos del segle XIV. Ai, digué la noia més joliua de totes elles...
galà. Tirant ajuntà totes les donzelles més galanes.
garrit. Per què, garrides floretes, tan primerenques veniu? (Costa i Llobera).
bufó
galanxó (usat a Mallorca)
xamós
graciós
airós o airívol
de bon aire
agraciat
gentil, agradable de veure. Era una nena molt gentil, rossa com un fil d'or.
salat, en el gest, en les paraules.
vistós o vistent
rialler. Un paisatge rialler.
escaient
fer goig de veure (o de sentir)
2 Ésser bonic: Galanejar (v. intr.)
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana