1 Espai a recórrer per anar d'un indret a un altre, esp. marcat i arranjat per a aquest fi.
senda (i les formes diminutives sender, sendera, senderó, senderola), camí estret per a vianants.
caminoi, camí estret.
viarany, íd.
raseret, íd.
corriol, íd.
carrerany, íd.
vialet, íd.
tirany, íd.
vereda, íd.
tresquera, íd.
carrerada o camí ramader o camí assegador, el que segueix el bestiar quan va a la muntanya o en ve.
trencall, camí travesser. Agafeu el primer trencall que trobeu a mà esquerra.
travessera, camí transversal entre dos altres camins.
drecera o atall, camí que porta dret a un lloc.
marrada o marranxola, camí que fa marrada.
galeria, camí subterrani.
mina, galeria subterrània.
davallada, camí que davalla.
calçada, camí empedrat.
canaró, caminal o callís, camí estret entre horts.
call, camí estret i enclotat. Obrir-se call, obrir-se camí, obrir-se pas.
vial, camí ample generalment amb arbres.
ramal, camí que arrenca d'un de principal.
fillol, íd.
camí ral, camí important, carretera.
avinguda, camí ample, generalment vorejat d'arbres.
camí retent, camí bo i dret.
estretall, tros de camí que s'estreny.
camí fressat (o batut), camí molt freqüentat.
camí debolit, camí abandonat.
camí de cabres (o de guineu), camí difícil, gairebé intransitable.
camí de mala petja, camí dolent.
camí carreter (o de carro), camí per on pot passar un carruatge.
camí de ferradura (o de bast), camí per on pot passar un animal, però no un carro.
camí encinglerat, es diu del camí que passa per cingleres.
camí bosquerol (o bosquetà), camí de bosc.
→ carrer, carretera.
2 Espai que una persona o cosa recorre en moure's. → ruta, curs.
3 → vegada.
4 → procediment.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana
