Resultats de la cerca frase exacta: 32
|
1.
concloure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Arribar a la solució definitiva (d'alguna cosa) per una decisió, un acord, un pacte, un judici. Concloure un tractat, una aliança, una treva. Concloure un afer amb algú. Arribar a la solució definitiva (d'alguna cosa) com a conseqüència de les premisses posades [...]
|
|
2.
concloure
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com cloure.
[...]
|
|
3.
concloure
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[pp: conclòs -osa] v tr 1 [acabar] concluir, finalizar. Conclogué la novel·la, concluyó la novela. 2 [deduir, resoldre] concluir. v intr 3 ser concluyente. Aquests testimoniatges conclouen contra seu, estos testimonios son concluyentes en contra suya. [...]
|
|
4.
concloure
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 convenir, concloure un acord sobre un punt determinat. ajustar. Ajustar la pau, una treva, una aliança. acordar(->) pactar contractar decidir 2 Arribar a una conclusió lògica, com a conseqüència de les proves adduïdes. cloure. D'aquest afer, jo no clouria res sense la voluntat de ma [...]
1 convenir, concloure un acord sobre un punt determinat. ajustar. Ajustar la pau, una treva, una aliança. acordar (→) pactar contractar decidir 2 Arribar a una conclusió lògica, com a conseqüència de les proves adduïdes. cloure. D'aquest afer, jo no clouria res sense la voluntat de ma filla. inferir deduir induir argüir treure'n la conseqüència © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
5.
convinença
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fet de concloure un acord amb algú sobre un punt determinat. El mateix acord conclòs. [...]
|
|
6.
pacte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convenció solemne entre dues o més persones. Fer, concloure, un pacte. Mantenir el pacte. Rompre el pacte. Un pacte d'aliança. Un pacte secret. fer un pacte amb el diable Algú, vendre l'ànima al diable a canvi de riqueses, de poders o d'altres avantatges. pacte [...]
|
|
7.
Participi dels verbs acabats en '-cloure': 'concluït', 'conclogut' o 'conclòs'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Els participis dels verbs acabats en -cloure (concloure, descloure, encloure, excloure, incloure, recloure) acaben en -clòs. Per exemple:
conclòs (i no concluït ni conclogut)
exclòs (i no excluït ni exclogut)
inclòs (i no incluït ni inclogut)
reclòs (i no recluït ni reclogut)
[...]
|
|
8.
conclusió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de concloure; l'efecte. Solució definitiva, terme, fi. Conclusió d'un tractat, d'una aliança, d'un matrimoni. L'afer ha tingut una conclusió contrària a la que esperàvem. La conclusió d'un discurs, d'un poema. Acabament melòdic, rítmic, [...]
|
|
9.
Gerundis acabats en '-ent': 'batint' o 'batent'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:
batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...)
cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...)
córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)
fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre [...]
|
|
10.
Infinitius acabats en '-re' i '-er': 'incluir' o 'incloure'?
Font
Fitxes de l'Optimot
Són de la segona conjugació, i no de la tercera, els verbs següents:
batre (i derivats: abatre, debatre, rebatre...)
cloure (i derivats: concloure, excloure, incloure...)
córrer (i derivats: concórrer, discórrer, ocórrer, recórrer...)
fondre (i derivats: confondre, difondre, infondre [...]
|
1 convenir, concloure un acord sobre un punt determinat.
ajustar. Ajustar la pau, una treva, una aliança.
acordar (→)
pactar
contractar
decidir
2 Arribar a una conclusió lògica, com a conseqüència de les proves adduïdes.
cloure. D'aquest afer, jo no clouria res sense la voluntat de ma filla.
inferir
deduir
induir
argüir
treure'n la conseqüència
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana