31.
mosquear
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr p fr 1 [las moscas] mosquejar intr, espolsar. 2 [responder enfadado] replicar. 3 [golpear] pegar, tustar. v pron 4 mosquejar intr, espolsar-se. 5 fig i p fr [eludir] remolejar intr, fugir d'estudi. 6 fig i p fr [amostazarse] picar-se, emmurriar-se. [...]
|
32.
argüir
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
[Se conjuga como: huir] v tr 1 [deducir] argüir. Argüir una verdad de otra, argüir una veritat d'una altra. 2 [probar] argüir, ésser indici de. 3 [alegar] adduir. Arguye motivos muy claros, addueix motius molt clars. 4 [contestar] replicar. v intr 5 [poner argumentos] argüir. 6 argüir con hechos [...]
|
33.
respondre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 v. tr. i abs. fer de respostao simpl. fer, respondre de paraula. Llavors ell feu... replicar, respondre a una cosa contestada. Ell em va respondre que no volia venir, i jo li vaig replicar que l'hi obligaríem. objectar, respondre posant una objecció. redargüir retorquir, respondre fent valer [...]
|
34.
contradir
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
asseveració. confutar, refutar d'una manera conclusiva. portar la contra, contradir. No puc dir res que ell no em contradigui: sempre em porta la contra. replicar rebatre objectar fer mentiro fer mentider(algú), sostenir o demostrar que menteix. Ant. Seguir-li (a algú) la veta: no contradir-lo. 2 [...]
1 desdir, dir que no després d'haver dit que sí. desmentir, contradir allò que diu algú com a contrari a la veritat; per ext., contradir amb actes. El seu posat desmenteix les seves paraules. impugnar. Impugnar una tesi. opugnar. Opugnar una opinió. refutar, contradir victoriosament una asseveració. confutar, refutar d'una manera conclusiva. portar la contra, contradir. No puc dir res que ell no em contradigui: sempre em porta la contra. replicar rebatre objectar fer mentir o fer mentider (algú), sostenir o demostrar que menteix. Ant. Seguir-li (a algú) la veta: no contradir-lo. 2 (contradir-se pron.) estar en pugna (dues idees, afirmacions, etc.) pugnar, íd. estar en contradicció (dues coses) caure en contradicció (una persona) © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |