Resultats de la cerca frase exacta: 65
|
1.
enuig
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fort desplaer, contrarietat. Si us he causat qualsevol enuig, perdoneu-me. Molèstia. [...]
|
|
2.
enuig
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
m 1 [irritació] enojo, enfado. 2 [molèstia] molestia f. Causar enuigs, causar molestias. [...]
|
|
3.
enuig
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
picapunt, enuig en què juga l'amor propi i que és causa de renyines, etc. desplaer, molèstia, ira. Ant. Desenuig. Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana [...]
picapunt, enuig en què juga l'amor propi i que és causa de renyines, etc. → desplaer, molèstia, ira. Ant. Desenuig. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana 
|
|
4.
enutjar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar enuig (a algú). Sentir un fort desplaer, un sentiment d'enuig, de malestar. [...]
|
|
5.
vatua
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a indicar sorpresa, indignació, enuig, etc. [...]
|
|
6.
xe
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a demostrar admiració, alegria, entusiasme, enuig, etc. [...]
|
|
7.
refistolat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carregat d'adorns. Carregat de pretensions. Ple d'arrogància, de suficiència. Ple d'enuig, d'indignació. [...]
|
|
8.
enutjós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que causa enuig. [...]
|
|
9.
enrabiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Una cosa, provocar (en algú) un fort enuig, una gran irritació. M'enrabia que no vinguin mai a l'hora convinguda. Enutjar-se fortament, irritar-se. S'enrabia tot sovint amb sa germana. No em facis enrabiar. [...]
|
|
10.
carall
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Expressió usada per a denotar estranyesa, admiració, enuig. carall de rei Fadrí 4. [...]
|
picapunt, enuig en què juga l'amor propi i que és causa de renyines, etc.
→ desplaer, molèstia, ira.
Ant. Desenuig.
© Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana