211.
de 1
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
tornar-te a veure, me ha encantado volver a verte. No m'era permès d'anar-hi, no me estaba permitido ir. 29 [aposició al n pr] de. El carrer de Provença, la calle de Provenza. El mes d'abril, el mes de abril. 30 [darrere adj o substantiu] de. Pobre de tu!, ¡pobre de ti! Llàstima de dentadura!, ¡lástima de [...]
|
212.
tot
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 adj. sencer. (Davant d'un nom de ciutat o país és invariable. He corregut tot Barcelona. Coneix tot Suïssa.) En frases com tot el dia i semblants, el substantiu es fa anar sovint precedit de sant. Tot el sant dia t'hem esperat. 2 m. La cosa entera, la reunió entera de les parts: conjunt. la [...]
|
213.
mal
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-a adj 1 [sempre anteposat al substantiu] malo -la, mal [delante de substantivo masculino]. Mala notícia, mala noticia. És un mal home, es un hombre malo (o un mal hombre). El peix fa mala olor, el pescado despide mal olor (o un olor malo). 2 [en expressions de maledicció] mal -la. Mala bèstia!, [...]
|
214.
lo
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
y lo moderno, les coses antigues i les coses modernes. 7 [traducció del substantiu corresponent]. Lo feo y lo bello, la lletjor i la bellesa. Mantendré lo pactado, mantindré el pacte. 8 de lo d'allò. Es de lo más interesante, és d'allò més interessant. 9 de lo que del que, d'allò que. Dame algo de [...]
|
215.
sol 2
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
adj. aïllato isolat solitari(->), que viu sol. desacompanyat mer, sol, sense mescla d'altra cosa. Va sempre davant del substantiu. pur. Or pur. broixo rònec, sol, sense acompanyament de res. Un tros de pa broix. Ha deixat la crosta rònega. seco soliu, íd. Es menjava un [...]
|
216.
nom
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
de lloc. corònim, nom de país. hidrònim, nom de riu o estany. orònim, nom de muntanya. Cp. sinònim, antònim, homònim 2 nomenclatura, conjunt de noms emprats en una branca d'una ciència o d'un art. 3 substantiu aptot, nom indeclinable. 4 qualificatiu 5 fama. Manuel Franquesa i Enciclopèdia [...]
|
217.
ganes
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
que hom té de gratar-se quan se sent una picor forta. Tenia la pruïja de dir-hi sempre la seva: no se'n podia estar. 2 Una gran quantitat de verbs formen un substantiu equivalent a ganes de afegint el sufix -era a l'arrel verbal: mengera, ganes de menjar. riallera(de riure [...]
|
218.
Equivalències castellà - català. considerando m
[PDF, 932 kB]
Font
Criteris de traducció de textos normatius del castellà al català
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
considerando m-atès / considerant m Cada una de les raons essencials que han dut
a fer un decret, una sentència, un dictamen, una resolució, etc., exposades al
principi del document.
NOTA: Es diu així perquè cada raó sol estar introduïda pelmot atès (o atesa si va
seguit d'un substantiu femení) o [...]
|
219.
fals
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
figurat. Un portal figurat. pseudo-, prefixat a un substantiu expressa la idea de fals. Un pseudoapòstol. Un pseudopoeta. Això és una pseudodemocràcia. Ant. Legítim. Real. Genuí. Autèntic. Ver. 3 Dit d'una persona que no és [...]
1 Que no és ver, per error o per engany. equivocat errat o erroni incorrecte inexacte mentidor o mentider. El peixia amb promeses mentidores. sofístic (argument, etc.) enganyós (→) especiós fal·laç o fal·laciós coix (fig.). Raonament coix. Comptes coixos. Cp. calumniós (imputació, rumor, etc.) Ant. Ver. 2 Que no és real o autèntic. enganyador (→) il·lusori artificial (→) artificiós (→) ful, fals, no autèntic. Això és tan ful que no en donen res. espuri, no autèntic. Un document espuri. apòcrif, dit d'un escrit que no és de l'autor al qual hom l'atribueix. adulterat o adulterí sofisticat. Vi sofisticat. Un medicament sofisticat. bastard. Sucre bastard. Llana bastarda. postís. Dents postisses. trucat, fet de tal manera que sembla ésser allò que en realitat no és. Això són objectes trucats: no són antics. de fantasia. Joies de fantasia. aparent (→) forçat, que no és espontani ni sincer. Una rialla forçada. simulat contrafet. Un bitllet de banc contrafet. suposat. Aquest és un nom suposat: no és el nom veritable. fingit figurat. Un portal figurat. pseudo-, prefixat a un substantiu expressa la idea de fals. Un pseudoapòstol. Un pseudopoeta. Això és una pseudodemocràcia. Ant. Legítim. Real. Genuí. Autèntic. Ver. 3 Dit d'una persona que no és sincera de natural. doble. És un home retort i doble. (Ant. Simple). dissimulat, que sol dissimular els seus sentiments i intencions. hipòcrita (→) farisaic traïdorenc sorneguer falsiós fal·laç. És una persona fal·laç. fal·laciós ple de falsia caragirat afectat, fals sense malícia, en coses que no fan mal a ningú. simulador arterós o arter (dit també dels animals). La guineu és molt arterosa. ésser un impostor ésser un maula ésser un falsari farsaire farsant veure's el llautó (d'una persona). Aquell fa molts escarafalls, però no te'n fiïs: se li veu el llautó d'una hora lluny. Ant. Sincer. Ésser d'una peça. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
220.
FORMES DOBLES
[PDF, 96 kB]
Font
Guia d'usos no sexistes de la llengua
Criteris lingüístics de la Secretaria de Política Lingüística
, anuncis de feina, etc. Límits 1. En textos llargs no es recomana l'ús de formes dobles abreujades amb barra perquè dificulta la redacció i entrebanca considerablement la lectura. 2. Si hi ha articles i adjectius que han de concordar amb el substantiu, es pot fer servir la forma doble únicament per al [...]
|