1.
fatigar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Causar fatiga (a algú). S'ha fatigat molt corrent. [...]
|
2.
fatigar
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com jugar.
[...]
|
3.
fatigar
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Causar fatiga. [...]
|
4.
fatigar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 fatigar, cansar. Este ejercicio le fatiga mucho, aquest exercici el fatiga molt. 2 [importunar] cansar, molestar. v pron 3 fatigar-se, cansar-se, lassar-se. Se ha fatigado mucho corriendo, s'ha fatigat molt corrent. [...]
|
5.
fatigar
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [causar fatiga] fatigar, cansar. v pron 2 fatigarse, cansarse. [...]
|
6.
fatigar
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen [...]
1 cansar. El verb cansar, que avui ha pres, gairebé exclusivament, el lloc de fatigar, té, en els textos clàssics, sempre el sentit fig. de perdre la paciència, tenir-ne prou d'una cosa (ja estava cansat d'escoltar poca-soltades). En el sentit d'esgotar les forces físiques, els autors clàssics usen quasi sempre fatigar. lassar. L'home que puja a l'alta i rosta muntanya es lassa (Llull, citat per Alc.). extenuar capolar (fig.) baldar (fig.) rendir. Estic rendit: he caminat tot el dia. ujar. Em vaig ujar de córrer. cruixir, fatigar extremament el cos. aixafar (fig.) rebentar (fig. hiperb.) esllomar esbraonar o desbraonar, fatigar fortament. atropellar, fatigar greument un esforç, un treball, etc. Els esforços que fa tossint l'atropellen. exhaurir, fatigar en extrem, fins a restar sense gens de força. esgotar, íd. encaparrar, fatigar el cap. moldre els ossos fer suar el sagí 2 Fig. → cansar. 3 (fatigar-se pron.) caure de fatiga suar fel suar sang i aigua esfreixurar-se o treure la freixura per la boca treure la moca esbraonar-se (pròp., cansar-se els braços o les cames) espeuar-se, fatigar-se de peus. matar-se. No t'hi matis amb aquesta feina: pren-t'ho amb calma. perdre l'alè o desalenar-se esgargamellar-se, fatigar-se cridant. esgolar-se, íd. escridassar-se, íd. escarcanyar-se, íd. esfetgegar-se o treure el fetge per la boca escarramicar-se treballar a esclat de mort buidar-se el cap (en alguna cosa), fatigar-se molt en el seu estudi. © Manuel Franquesa i Enciclopèdia Catalana |
7.
ujar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigar, cansar. [...]
|
8.
fatigació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de fatigar; l'efecte. [...]
|
9.
espeuar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigar, adolorir, els peus (d'algú). La caminada l'havia espeuat. De tant caminar mal calçat s'espeuava. [...]
|
10.
lassar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fatigar molt. L'hereu es lassava pels alts i baixos de les brugueres. [...]
|