1v. tr. El sentit literari de fotre el tenim documentat en un text dels Usatges (s. XIII), en el sentit de fornicar amb la muller d'un altre. Qui occiurà son senyor... o li fotrà sa muller o li toldrà sa muller o son castell... En la major part dels casos, fotre es pot substituir per fúmer i flocar. Vegeu els textos següents adduïts per Alc. (article flocar): Això de dir penjaments de la mare de sant Pere i de flocar-la a l'infern em sembla tan lleig com un pecat mortal (Ruyra). Et flocaré un revés, que la paret te'n donarà un altre. Li ha flocat un tacó. N'hi flocà una escopetada (cançó popular). Com no li va flocar les balances pels morros! (Ruyra). La noia es va flocar a riure. Els hem flocat a dormir sota un arbre. Li he flocat totes les veritats a la cara. M'he flocat quatre escudelles de xocolata. El Dicc. Gen. indica solament el sentit de pegar. A Menorca usen, en un sentit anàleg, el verb envelar; a Mallorca i a Eivissa, semblantment, el verb envergar. Tots dos dialectals. cardar (vulg.)
