11.
comissionat comissionada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada de portar a terme alguna activitat concreta. [...]
|
12.
sulfonar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dur a terme una sulfonació (en una molècula). [...]
|
13.
termener -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix com a terme o fita. Pedra termenera. [...]
|
14.
zoocòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disseminació de les diàspores duta a terme pels animals. [...]
|
15.
hidrocòria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Disseminació de les diàspores duta a terme per l'aigua. [...]
|
16.
confronta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Límit, terme o partió que divideix una heretat d'una altra. [...]
|
17.
efigiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dur a terme l'execució en efígie (d'un condemnat). [...]
|
18.
formaldehid
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Primer terme de la sèrie dels aldehids alifàtics, de fórmula HCHO. [...]
|
19.
consegüent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que segueix com a resultat, efecte natural o deducció. Els desastres consegüents a la guerra. En lòg., segona proposició d'un argument que consta de dues proposicions. En gram., terme relatiu o conjuntiu amb relació al terme antecedent que el precedeix. Segon terme d [...]
|
20.
llunació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Interval de temps que separa, com a terme mitjà, dues llunes noves consecutives. [...]
|