Resultats de la cerca bàsica: 58
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
impuls
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Força comunicada de manera que produeix moció sobtosament, immediatament; l'efecte d'aquesta força. Moure's amb l'impuls del vent. Un petit impuls la fa moure. Dona-li impuls, i després ja continuarà movent-se tot sol. Portar impuls. Donar impuls a la indústria. [...]
impuls
|
|
2.
erotomania
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exageració patològica de l'impuls sexual. [...]
|
|
3.
arramblar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Endur-se (una cosa) amb impuls violent. Arramassar. [...]
|
|
4.
claustromania
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impuls obsessiu de restar en llocs tancats. [...]
|
|
5.
mitomania
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Impuls obsessiu a inventar mites, històries fantàstiques, etc. [...]
|
|
6.
neuromotor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a l'impuls nerviós eferent. [...]
|
|
7.
impulsivament
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
D'una manera impulsiva, obeint a un impuls natural. [...]
|
|
8.
nimfomania
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exageració patològica de l'impuls sexual en el sexe femení. [...]
|
|
9.
satiriasi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Exageració patològica de l'impuls sexual en el sexe masculí. [...]
|
|
10.
libido
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Desig de plaer, sobretot de plaer sexual. En la psicoanàlisi, impuls fonamental i força creadora de l'energia vital que brolla de l'instint o principi de vida i origina i dirigeix les manifestacions de l'impuls sexual. [...]
|
impuls
1 1 m. [LC] [FIF] Impulsió .
1 2 m. [LC] Força comunicada de manera que produeix moció sobtosament, immediatament; l'efecte d'aquesta força. Moure's amb l'impuls del vent. Un petit impuls la fa moure. Dona-li impuls, i després ja continuarà movent-se tot sol. Portar impuls.
1 3 m. [LC] per ext. Donar impuls a la indústria.
1 4 m. [LC] Tendència involuntària a executar un acte. Ho fa per impuls natural. Obeir, seguir, els impulsos del cor.
2 1 m. [FIF] Integral d'una força sobre el temps durant el qual actua.
2 2 m. [FIF] [EL] Senyal elèctric molt breu que presenta un augment del seu valor, seguit d'una disminució brusca fins al valor que tenia inicialment.