Resultats de la cerca frase exacta: 508
Diccionari de la llengua catalana
|
61.
teologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina sobre Déu, els déus o el diví. Disciplina que estudia metòdicament els continguts de la fe cristiana. teologia apofàtica Teologia negativa. teologia filosòfica Teodicea 1 . teologia mística Part de la teologia que tracta de la mística. teologia [...]
|
|
62.
begard begarda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Als segles xiii i xiv, persona que professava entre altres doctrines la impecabilitat de l'ànima en arribar a la visió directa de Déu, que creia possible en aquesta vida. [...]
|
|
63.
deïficar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Considerar com déu, divinitzar. Els pobles de l'antiguitat deïficaven llurs defensors. Fer (algú o alguna cosa) l'objecte d'un culte. Els antics deïficaven les forces de la naturalesa. [...]
|
|
64.
inspiració
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'inspirar; l'efecte. La inspiració i l'expiració de l'aire. Moviment d'inspiració dels pulmons. Fou una inspiració de Déu, del cel. Un artista mancat d'inspiració. [...]
|
|
65.
plenitud
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Qualitat de ple. plenitud dels temps En la teologia del Nou Testament, època de l'encarnació del Fill de Déu, en què es compliren els vaticinis de l'Antic Testament. [...]
plenitud
|
|
66.
as 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En la mit. germànica, déu principal. Els dotze asos. [...]
|
|
67.
decemvirat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dignitat i funció de decemvir. Conjunt dels deu decemvirs. [...]
|
|
68.
teisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Creença en l'existència de Déu o déus. Monoteisme. [...]
|
|
69.
pregar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preguis. Vol ésser pregat. fer-se pregar Negar-se a fer una cosa fins que no s'ha demanat molt i repetidament. Vol fer-se pregar. Si li ho demanes, veuràs com no es farà pregar. Demanar (a Déu, a un sant) la concessió d'una gràcia. Prega Déu que no ho perdis tot [...]
|
|
70.
adorar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prestar culte (a Déu, a una divinitat, a una cosa divinitzada). Els cristians adoren un sol Déu. Els pagans adoraven el Sol. Tenir com un culte (per alguna persona o alguna cosa), amar granment. Aquella dona adora el seu fill. Homes que adoraven la pàtria. Adorar la seva dona. Adorar [...]
|
plenitud
1 f. [LC] [RE] Qualitat de ple.
2 [LC] [RE] plenitud dels temps En la teologia del Nou Testament, època de l'encarnació del Fill de Déu, en què es compliren els vaticinis de l'Antic Testament.