Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

aplanar

1 1 v. tr. [LC] Posar plana la superfície (d'una cosa) llevant-ne les desigualtats. Aplanar un terreny.
1 2 v. tr. [AGA] [LC] Passar l'aplanador (pels sembrats o per les llaurades).
2 v. tr. [LC] Llevar (els obstacles, les dificultats, etc.) que s'oposen a la realització d'una cosa.
3 1 v. tr. [LC] Posar pla, estendre tot pla a terra, etc. Aplanar la roba. Aplanar una panna de suro posant-hi pedres al damunt.
3 2 v. intr. pron. [LC] Aplanar-se dins l'aigua.
3 3 [LC] aplanar les costures a algú Bastonejar-lo, pegar-li.
4 v. intr. pron. [LC] aplanar-se a fer una cosa Conformar-se a fer-la.
5 v. tr. [LC] Prostrar 1. La malaltia l'ha ben aplanat.
6 1 v. tr. [AQ] Reblir (una superfície) per tal de fer-la plana.
6 2 [AQ] aplanar els fonaments Reblir amb material totes les desigualtats dels fonaments a fi de poder començar a col·locar amb filades ben horitzontals l'arrencament de les parets.
6 3 [AQ] aplanar els revoltons Reblir els carcanyols del sostre amb materials lleugers i de poca consistència a fi d'obtenir una superfície superior plana, a punt per a col·locar-hi el paviment.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions