1 1 m. [FL] [LC] Cas de la declinació de llengües com ara el llatí o el grec que correspon a la funció de complement directe d'un verb transitiu o de complement d'una preposició amb el valor de direcció, aproximació, etc. 1 2 adj. [FL] Cas acusatiu. 2 1 m. [FL] Complement directe en llengües sense declinació. 2 2 [FL] acusatiu de qualificació Acusatiu intern. 2 3 [FL] acusatiu doble En la sintaxi grega i llatina, complement propi dels verbs que regeixen dos complements d'objecte, generalment l'un de persona i l'altre de cosa. 2 4 [FL] acusatiu intern Complement d'un verb intransitiu de la mateixa arrel o significació. L'acusatiu intern la seva vida de l'oració Viu la seva vida.
