Resultats de la cerca frase exacta: 117
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
jutge 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jutgessa. [...]
|
|
2.
jutge 2 jutgessa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona encarregada d'aplicar les lleis penals, civils, mercantils, administratives, socials, que té autoritat per a jutjar i sentenciar. Comparèixer davant el jutge. Jutgessa de primera instància. Jutgessa municipal. Jutge àrbitre. jutge pedani Jutge que sols entenia en les [...]
jutge2 jutgessa
|
|
3.
provisor
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jutge eclesiàstic. [...]
|
|
4.
cadi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jutge en els pobles islàmics. Des de la conquesta cristiana, jutge i cap de les comunitats islàmiques a Catalunya, on solia exercir el càrrec d'alamí. Al País Valencià, jutge a les aljames més grans. [...]
|
|
5.
penalitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Un àrbitre o un jutge, castigar (un esportista o un equip que ha comès una falta) imposant-li un desavantatge. [...]
|
|
6.
datiu 2 -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que és deferit pel jutge. Tutela dativa. Que és nomenat pel jutge en defecte de tutor designat pels pares o pel mateix interessat. Tutor datiu. Que és nomenat pel jutge en defecte de marmessor designat pel causant. Marmessor datiu. [...]
|
|
7.
arbitrador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que arbitra. Jutge arbitrador. [...]
|
|
8.
adverar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Donar com a ver o cert. Declarar, especialment davant d'un jutge, sobre la veritat (d'alguna cosa). Adverar un testament. [...]
|
|
9.
concursar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
El jutge, manar que (els béns d'una persona que no paga) siguin posats a concurs de creditors. Prendre part en un concurs. [...]
|
|
10.
batlle 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Jutge de primera instància d'Andorra. [...]
|
jutge2 jutgessa
1 1 m. i f. [AD] [DR] [PR] Persona encarregada d'aplicar les lleis penals, civils, mercantils, administratives, socials, que té autoritat per a jutjar i sentenciar. Comparèixer davant el jutge. Jutgessa de primera instància. Jutgessa municipal. Jutge àrbitre.
1 2 [AD] [DR] [PR] jutge pedani Jutge que sols entenia en les causes lleus i no tenia tribunal.
1 3 [AD] [DR] [PR] jutge d'instrucció Jutge que instrueix les causes.
1 4 [AD] [DR] [PR] jutge de pau Jutge dels municipis sense jutge de primera instància que coneix en afers civils de poca quantia i determinades causes penals.
1 5 [AD] [DR] [PR] jutge penal Jutge que coneix i decideix les causes per delictes amb pena privativa de llibertat no superior a sis anys.
1 6 [AD] [DR] [PR] jutge de vigilància Jutge que exerceix les funcions previstes en les lleis penals en matèria d'execució de penes, rehabilitació social i empara dels drets i beneficis dels internats en centres penitenciaris.
2 1 m. i f. [PR] [SP] Persona encarregada de controlar una prova i de proclamar-ne els resultats.
2 2 [PR] [SP] jutge de línia a ) Jutge que controla que no se sobrepassin els límits reglamentaris de l'àrea de competició.
2 2 [PR] [SP] jutge de línia b ) Linier.
3 m. i f. [LC] Persona que està en estat de donar la seva opinió sobre algú o alguna cosa. Ésser bon jutge en matèria d'art.
4 m. i f. [HIH] [PR] A Sardenya, cap suprem d'un jutjat.
5 m. [HIH] [PR] [RE] En l'antiguitat hebraica, líder polític o religiós del poble abans de l'establiment de la reialesa.
6 f. [LC] en rec. Muller d'un jutge.