Resultats de la cerca frase exacta: 590
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
'm
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan, no seguint-lo un segon pronom feble, va immediatament darrere d'un verb acabat en vocal altra que una u subjuntiva o d'un pronom feble acabat en vocal. Escolta'm. Dona'm la mà. Va posar-se'm malalt el menut. [...]
|
|
2.
m'
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma que revesteixen l'acusatiu i el datiu del pronom de primera persona jo quan precedeix immediatament un verb començat en vocal o h o l'un dels dos pronoms hi i ho. No m'escolta. M'ha donat la mà. No m'ho diguis. [...]
|
|
3.
ema
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Lletra m M. [...]
|
|
4.
sorna
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ironia malèvola, burleta. Has vist amb quina sorna m'ha dit que ell estava sempre disposat a complaure'm? Ell, que no fa mai res del que li mano! [...]
|
|
5.
amanyogar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Convertir en un manyoc. Rebregar . No m'agafis tan fort, que m'amanyogaràs la màniga. [...]
amanyogar
|
|
6.
descompte
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de descomptar. Rebaixa feta en un compte. M'ho ha venut a bon preu, m'ha fet un descompte del 15 %. [...]
|
|
7.
zirconat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anió poliatòmic hipotètic que conté el zirconi com a àtom central. Òxid doble de fórmula empírica M(I)2ZrO3, M(II)2ZrO4 o M(I)2Zr2O5. [...]
|
|
8.
afigurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Imaginar-se (alguna cosa) jutjant pels indicis, per l'aparença, etc., conjecturar. M'afigurava que arribaria demà. Ha negat el seu deute? No m'ho hauria afigurat mai. [...]
|
|
9.
rumiar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Sotmetre (quelcom) detingudament, un cop i altre cop, a la consideració mental. Rumiar un pla de venjança. Encara no m'he decidit; deixa'm rumiar una estona. [...]
|
|
10.
ensonyar-se
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Agafar son. Sentint aquella salmòdia, m'ensonyava. [...]
|
amanyogar
1 v. tr. [LC] Convertir en un manyoc.
2 v. tr. [LC] Rebregar . No m'agafis tan fort, que m'amanyogaràs la màniga.