1.
dir 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, fer conèixer (allò que pensa) per mitjà de paraules, o del llenguatge escrit o àdhuc d'un signe qualsevol. Digueu-me el vostre pensament. Digueu-hi la vostra; vull saber què en penseu, d'això. M'ho ha dit tot. No em va voler dir res del que havia passat [...]
|
2.
dir 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Allò que hom diu. El dir de la gent. Una cosa és el dir i l'altra, el fer. Bé: això és un dir; ja s'hi mirarà a fer-ho. Manera de dir o proferir. Té un bell dir. [...]
|
3.
coblejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer, dir, cantar, cobles. [...]
|
4.
especificar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir, explicar, declarar, en detall, d'una manera explícita. [...]
|
5.
piu 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Piulet 1 . no dir ni piu No dir res. [...]
|
6.
extravagar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Apartar-se del propi camí. Deixar-se anar a digressions. Dir, fer, coses extravagants. Desvariejar. [...]
|
7.
desengavatxar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, dir sense contenció (tot el que té desig o pruïja de dir). En Fumera desengavatxava proverbis. Els missatges digueren bajanades fins que es van haver desengavatxat. [...]
|
8.
xanxejar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Dir xanxes. [...]
|
9.
invectivar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Llançar invectives. Invectivar contra la hipocresia. Invectivar contra el traïdor. Llançar, dir, invectives (contra algú). Invectivar el traïdor. [...]
|
10.
redir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tornar a dir. [...]
|