1.
acomplir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Portar a cap (una cosa manada, resolta, projectada). La comissió ha acomplert l'encàrrec del govern. Esdevenir-se. La cerimònia s'acompleix la vigília de Nadal. [...]
|
2.
designi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pla ideat d'alguna cosa a acomplir. [...]
|
3.
preventiu -iva
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a prevenir, per a evitar. Un remei preventiu. Mesures preventives. Presó preventiva. Profilàctic 1 1 . Cura preventiva. Que adverteix la tropa sobre l'acció a acomplir, s'aplica a un mot de comandament. [...]
|
4.
complidor 2 -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que s'ha d'acomplir al seu temps, s'aplica a un termini. [...]
|
5.
apragmatisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Trastorn psíquic caracteritzat per una impossibilitat d'acomplir els actes de la vida quotidiana. [...]
apragmatisme
m. [MD] [PS] Trastorn psíquic caracteritzat per una impossibilitat d'acomplir els actes de la vida quotidiana. |
6.
funcionar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acomplir la pròpia funció o funcions. El cor no funciona bé. El fre no funciona. [...]
|
7.
infermetat
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Manca de fermetat. Manca de disposició de l'organisme a acomplir tal o tal funció. [...]
|
8.
acompliment
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció d'acomplir o d'acomplir-se. L'acompliment d'aquestes tasques ha exigit un any de treball. [...]
|
9.
capbrevador -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la capbrevació. Jutge designat per tal d'acomplir un procés o una causa de capbrevació. [...]
|
10.
descompensació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de descompensar o de descompensar-se; l'efecte. Estat d'incapacitat d'un òrgan per a acomplir les funcions que li són pròpies. [...]
|