Resultats de la cerca bàsica: 5
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
caracteritzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Marcar, descriure, distingir, pels caràcters propis. Constituir el caràcter (d'algú o alguna cosa). Els símptomes que caracteritzen una malaltia. Tenir una propietat com a característica. Aquest trastorn es caracteritza per una acceleració del ritme cardíac. E [...]
|
|
2.
diacrític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que serveix per a caracteritzar, per a distingir. Símptomes diacrítics. Signe diacrític. [...]
|
|
3.
caracteritzable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot caracteritzar. [...]
|
|
4.
caracterització
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de caracteritzar o de caracteritzar-se; l'efecte. [...]
|
|
5.
paraula
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
caracteritzar el context en què surt. En inform., cadena de lletres amb significat en un cert llenguatge. Conjunt de bits amb què opera un processador. Paraula de 4, 8, 16 o 32 bits. Facultat d'expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat. L'home és dotat de paraula [...]
paraula
|
paraula
1 1 f. [LC] Allò que és dit. Escoltar la paraula de Déu. Una paraula de consol. Portar la paraula en nom d'algú.
1 2 [LC] de nua paraula loc. adv. ant. Oralment.
1 3 f. [LC] Prometença verbal. Donar la seva paraula d'honor. Faltar a la paraula. Donar paraula de casament. Sota la meva paraula.
1 4 [LC] tenir paraula No faltar a les prometences fetes.
2 1 f. [LC] Facultat d'expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat. L'ésser humà té el do de la paraula.
2 2 f. [LC] Ús de la paraula. Facilitat de paraula, llibertat de paraula.
3 1 f. [FL] [LC] Mot en tant que serveix per a expressar el pensament. Mesurar, pesar, les paraules que diem. Aquestes són les seves pròpies paraules. Paraules afectuoses, amables, gentils. Paraules impertinents, ofensives. Paraules sinceres, fingides. En poques paraules, en una paraula. No he entès una paraula del que ha dit. A la primera paraula que va dir... És home de poques paraules. No trobar paraules per a lloar-los, regraciar-los.
3 2 [LC] deixar algú amb la paraula a la boca [o deixar algú amb mitja paraula a la boca] Anar-se'n sense escoltar-lo, interrompre'l, no deixar-lo parlar.
3 3 [LC] paraules grosses Paraules violentes contra algú o alguna cosa.
3 4 [LC] mitges paraules Paraules no gens precises que deixen entendre el que es vol dir sense dir-ho. Em va contestar amb evasions i mitges paraules.
3 5 [LC] sense paraules [o sense paraula] loc. adj. Sense capacitat de dir res a causa d'una forta impressió. M'has deixat sense paraules.
3 6 [LC] última (o darrera) paraula Decisió definitiva i inalterable sobre un assumpte. L'última paraula la tenen els tribunals.
3 7 f. pl. [LC] Allò que hom diu. Calen fets, no paraules. Tot això són paraules.
3 8 f. pl. [LC] [MU] Lletra d'un cant. Música de Vives i paraules de Verdaguer.
4 1 f. [FL] [LC] Mot1 1 1.
4 2 [IN] paraula clau Paraula que serveix per a caracteritzar el context en què surt.
4 3 f. [IN] En inform., cadena de lletres amb significat en un cert llenguatge.
4 4 f. [IN] Conjunt de bits amb què opera un processador. Paraula de 4, 8, 16 o 32 bits.
5 1 f. [FL] [FS] [LC] Facultat d'expressar el pensament mitjançant el llenguatge articulat. L'home és dotat de paraula. Perdre la paraula. Recobrar la paraula perduda.
5 2 f. [FL] [FS] [LC] Exercici d'aquesta facultat. Tenir la paraula fàcil, prompta, abundant.
5 3 f. [LC] Oportunitat de parlar en una assemblea o reunió. Demanar la paraula. Donar, concedir, la paraula. Retirar la paraula. Tenir la paraula.
5 4 [LC] prendre la paraula Participar, intervenir, parlar, en una reunió.