41.
submicroanàlisi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de l'anàlisi química en què les determinacions analítiques són dutes a terme amb una mostra de l'ordre del nanogram. [...]
|
42.
excepcional
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que fa excepció, que no és comú. És un cas excepcional. Que és superior al terme mitjà. Un home excepcional. Un artista excepcional. [...]
|
43.
transformisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Teoria biològica que explica l'aparició de les diverses espècies a partir de transformacions successives. Activitat artística que duu a terme el transformista. [...]
|
44.
suïcida
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Solució suïcida. Que s'acompleix mitjançant el suïcidi de qui el duu a terme, s'aplica a un acte. Un atemptat suïcida. [...]
|
45.
dàrsena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En els ports, els canals, etc., indret protegit artificialment on les embarcacions poden dur a terme la càrrega i la descàrrega amb tota seguretat. [...]
|
46.
fitar 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar els senyals que marquen els límits (d'un terme o d'una propietat). En mat., assignar una fita (a un conjunt). [...]
|
47.
metaplàstic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la metaplàsia. Que és fonamental perquè els canvis en la formació de parts orgàniques es duguin a terme. Condicions metaplàstiques. [...]
|
48.
ultramicroanàlisi
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de l'anàlisi química en què les determinacions són dutes a terme amb una mostra d'una massa de l'ordre del microgram. [...]
|
49.
hipèrbole
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura retòrica que consisteix a substituir el terme propi per un altre que n'augmenta o en redueix la designació d'una manera exagerada. Hipèrbola. [...]
|
50.
penúltim -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
En una sèrie, terme que fa dos començant per l'últim o el darrer. La penúltima síl·laba del mot neboda, que és la síl·laba bo. [...]
hipèrbole
|