Resultats de la cerca frase exacta: 508
Diccionari de la llengua catalana
|
101.
nyap
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa no gens reeixida, mal feta. Qui el deu haver fet, aquest nyap? [...]
|
|
102.
teo- [o te-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot gr. theós, 'déu'. Ex.: teocràcia, teologia, teocèntric, teantropia. [...]
|
|
103.
vulcano- [o vulcani-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada del mot ll. Vulcanus, 'déu del foc'. Ex.: vulcanogènic, vulcaniforme. [...]
|
|
104.
contrició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Penediment del pecat, causat pel dolor d'haver ofès Déu. Fer acte de contrició. [...]
|
|
105.
despitralat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que duu el pit al descobert. Deu patir molta calor, que va tot despitralat. [...]
|
|
106.
matinar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pasturar la ramada des de punta de dia fins a les deu del matí. [...]
|
|
107.
reguardar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Mirar amb reguard. Preservar. Déu te'n reguard de fer una cosa semblant! Esguardar. [...]
|
|
108.
temorós -osa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ple de temor. Temorós de Déu. La noia s'acostà, temorosa, a la font. [...]
|
|
109.
dena
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Part del rosari, composta d'un parenostre, deu avemaries i un glòria. Gra més gros o senyalat, que separa els grups de deu grans petits en els rosaris que van repartits d'aquesta forma, o desena dels grans petits en aquests mateixos rosaris. [...]
|
|
110.
deutor -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que deu, que té un deute o deutes. Els deutors de l'Estat. Un deutor morós. Us soc deutor d'una resposta. En una relació jurídica, persona que té l'obligació de fer quelcom, de donar una cosa o de pagar una quantitat. [...]
|
