Resultats de la cerca frase exacta: 17
Diccionari de la llengua catalana
|
1.
pregar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
preguis. Vol ésser pregat. fer-se pregar Negar-se a fer una cosa fins que no s'ha demanat molt i repetidament. Vol fer-se pregar. Si li ho demanes, veuràs com no es farà pregar. Demanar (a Déu, a un sant) la concessió d'una gràcia. Prega Déu que no ho perdis tot [...]
pregar
|
|
2.
reclinatori
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Cosa disposada per a reclinar-s'hi. Moble adequat per a agenollar-se i pregar, especialment a les esglésies. [...]
|
|
3.
pregària
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pregar Déu, oració. [...]
|
|
4.
benavenir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prosperitat futura. Pregar pel benavenir d'algú. [...]
|
|
5.
deprecació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de pregar que un mal sigui allunyat. [...]
|
|
6.
adjurar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pregar amb insistència en nom d'una cosa sagrada, estimada. Conjurar 1 . [...]
|
|
7.
alquibla
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Orientació vers la Meca, cap on han de dirigir la mirada els musulmans en pregar. [...]
|
|
8.
flectar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Posar (un genoll o els dos genolls) en terra en agenollar-se. Vaig flectar els genolls i vaig pregar l'Altíssim. [...]
|
|
9.
convidar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pregar (algú) d'acudir a un lloc, especialment de prendre part en un àpat, en una festa, etc. He convidat els oncles a la casa de la platja. No vaig anar al casament perquè no em van convidar. Pregar (algú) de voler fer alguna cosa. L'han convidat a presidir la sessió [...]
|
|
10.
memento
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Oració del cànon de la missa que convida a pregar pels vius i pels difunts. Nota, senyal, per a recordar alguna cosa. [...]
|
pregar
1 1 v. tr. [LC] Demanar respectuosament (alguna cosa) a algú. Li prego l'assistència. Li preguem que vingui. Li és pregada l'assistència.
1 2 v. tr. [LC] Demanar respectuosament alguna cosa (a algú). Prega'l que t'ajudi.
1 3 v. tr. [LC] Demanar alguna cosa (a algú) molt i repetidament. Si no en vol més, no la preguis. Vol ésser pregat.
1 4 [LC] fer-se pregar Negar-se a fer una cosa fins que no s'ha demanat molt i repetidament. Vol fer-se pregar. Si li ho demanes, veuràs com no es farà pregar.
2 1 tr. [LC] [RE] Demanar (a Déu, a un sant) la concessió d'una gràcia. Prega Déu que no ho perdis tot.
2 2 intr. [LC] [RE] Demanar a Déu, a un sant, la concessió d'una gràcia. Prega a Déu per la pau al món.
3 intr. [LC] [RE] Dir una oració. Prega vora l'altar.