Resultats de la cerca frase exacta: 508

Diccionari de la llengua catalana
71. captació
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de captar. La captació d'una deu d'aigua. [...]
72. dionisíac -a
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al déu grec Dionisos. El culte dionisíac. [...]
73. emanatisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina segons la qual tot procedeix de Déu per emanació. [...]
74. insolvent
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot pagar el que deu. Un deutor insolvent. [...]
75. reverir
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar amb reverència, sentir reverència (envers algú). Reverir Déu. [...]
76. saturnià -ana
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al planeta Saturn o al déu Saturn. [...]
77. teantropisme
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Creença en l'encarnació d'un déu en un home. [...]
78. trident
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forca de tres dents. Atribut del déu Neptú o Posidó. [...]
79. decàleg
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
80. deca- [o dec-]
Font Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada que significa 'deu', utilitzada també en el sistema internacional per a denominar el múltiple d'una unitat equivalent a deu vegades aquesta unitat (símbol, da). Ex.: decasíl·lab, decandre; decàmetre, decagram, decalitre.  [...]
Pàgines  8 / 51 
<< Anterior  Pàgina  3  4  5  6  7  8  9  10  11  12  13  Següent >>