61.
renunciar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Algú, cedir per pròpia voluntat (allò que li pertany, a què té dret). Renunciar una herència, una promoció, un títol, un càrrec. Renunciar a una herència, a un càrrec. Abandonar una cosa definitivament, cessar de pretendre-la. Renunciar al [...]
|
62.
pica-pica 2
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Àpat consistent en menges variades que es presenten en racions petites que hom pren a voluntat. Van oferir un pica-pica als assistents. [...]
pica-pica2
m. [LC] Àpat consistent en menges variades que es presenten en racions petites que hom pren a voluntat. Van oferir un pica-pica als assistents. ![]() |
63.
carretel·la
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Carruatge de quatre rodes, amb molles, amb una capota que es pot tirar o abaixar a voluntat i seients per a quatre persones. [...]
|
64.
desembrollar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer cessar d'estar embrollat. Parlant, desembrollarem l'afer. Cessar d'estar embrollat. La situació es desembrollarà amb la bona voluntat de tots. [...]
|
65.
hebefrènia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma d'esquizofrènia caracteritzada per una destrucció de la cohesió íntima de la personalitat, amb alteracions de l'afectivitat i de la voluntat. [...]
|
66.
vacil·lar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
vacil·lava. Vacil·lar la voluntat, la fe. Dubtar a prendre una decisió, a mantenir una actitud, etc. Vacil·lar algú en les seves resolucions. [...]
|
67.
personalisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tendència a imposar la voluntat personal. Tendència filosòfica que accentua la primacia de la persona com a realitat irreductible a la naturalesa i a la societat. [...]
|
68.
intel·lectualisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina filosòfica que afirma la primacia de l'intel·lecte sobre la voluntat. Tendència a assignar un paper preponderant a l'activitat intel·lectual. L'intel·lectualisme de l'ensenyament. [...]
|
69.
meu 3 meva [o meua]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
De mi, pertanyent a mi. El meu pare. La meva casa. Precedit d'una preposició que indica situació en l'espai o en el temps respecte d'alguna cosa, de mi. Davant meu. A la vora meu. la meva La voluntat, l'interès, l'opinió, etc., propis. Per més que digueu, jo faré la [...]
|
70.
vostre -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. la vostra La vostra voluntat, opinió, el vostre interès, etc. Aneu massa a la vostra. Feu la vostra i deixeu-me en pau. Digueu-hi la vostra. [...]
|