Resultats de la cerca bàsica: 540
|
61.
Morreres del Pare Montfort, les
Font
Nomenclàtor de Catalunya
Segrià
Lleida
Morreres del Pare Montfort, les
Serrat, carena, serralada... [...]
|
|
62.
difunt -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que ha mort. El seu difunt pare. Vetllar un difunt. [...]
|
|
63.
emparat -ada
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no sap estar sense el pare. Una criatura molt emparada. [...]
|
|
64.
genitor genitora
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Persona que ha engendrat un o més fills. Pare i mare. [...]
|
|
65.
patronímic -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es deriva del nom del pare. Nom o cognom patronímic. [...]
|
|
66.
succeir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Ocupar el lloc (d'algú) en un càrrec, en una dignitat, en la possessió d'alguna cosa, etc. El rei En Pere succeí el seu pare, el rei En Jaume. La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell. El rei En Pere succeí al seu pare, el rei En Jaume. La [...]
succeir
|
|
67.
mon ma [pl. mos mes]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Anteposat al nom, el meu, la meva. Mon pare i ma germana. [...]
|
|
68.
mulat mulata
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fill de pare blanc i mare negra o al contrari. Mul jove. [...]
|
|
69.
tia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Germana del pare o de la mare. Muller de l'oncle o de la tia. tia valenciana A Catalunya, cosina del pare o de la mare. Dona soltera de molta edat. quedar per tia Una dona, quedar soltera. [...]
|
|
70.
patri pàtria
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Pertanyent a la pàtria, de la pàtria. Amor patri. Del pare. Obligacions pàtries. [...]
|
succeir
1 1 v. tr. [LC] Ocupar el lloc (d'algú) en un càrrec, en una dignitat, en la possessió d'alguna cosa, etc. El rei En Pere succeí el seu pare, el rei En Jaume. La marquesa succeí el marquès en la possessió del castell.
1 2 v. intr. [LC] El rei En Pere succeí al seu pare, el rei En Jaume. La marquesa succeí al marquès en la possessió del castell.
2 v. intr. [LC] Una cosa, venir després d'una altra en el temps o en l'espai. La nit succeeix al dia.
3 v. intr. [LC] Un fet, esdevenir-se, ocórrer. Des de llavors han succeït moltes coses.