Resultats de la cerca bàsica: 281.817
|
111.
Separació de mots a final de ratlla / Separació de mots derivats i compostos
Font
Fitxes de l'Optimot
Quan s'ha de separar un mot derivat o un mot compost a final de ratlla es respecten els elements de què està format:
in-imaginable (se separa respectant el prefix de negació in-)
besavi se separa bes-avi (el prefix bes- significa 'dues vegades')
mal-avingut (se separa respectant l'adjectiu mal [...]
|
|
112.
t'adones de que o t'adones que? / Les preposicions a, de, en i amb davant de la conjunció que
Font
Fitxes de l'Optimot
Hi ha verbs que regeixen les preposicions a, de, en i amb, com ara adonar-se de, confiar en, comptar amb o oposar-se a, entre molts altres. Per exemple:
T'adones de la gravetat d'aquesta qüestió?
Sempre confia en la bona voluntat dels altres.
Cal comptar amb l'ajuda que rebrem demà.
El director s [...]
|
|
113.
por a o por de? / por (règim nominal)
Font
Fitxes de l'Optimot
El substantiu por pot anar seguit tant de la preposició de com de la preposició a. Per exemple:
Sempre ha tingut por de les abelles.
Sempre ha tingut por a les abelles.
La por d'una revolta va obligar els senyors a cedir.
La por a una revolta va obligar els senyors a cedir.
En alguns contextos [...]
estació
|
|
114.
Elisió de l'article en coordinacions de sintagmes nominals
Font
Fitxes de l'Optimot
En una coordinació de sintagmes nominals, se sol mantenir l'article que acompanya cada nom coordinat. Per exemple:
La producció i el disseny de l'espectacle són a càrrec d'una altra empresa.
Si teniu un fill o una filla de menys de dos anys, reserveu seient només per a l'adult.
Això no obstant [...]
|
|
115.
escapar (règim verbal) / escapar de, escapar a, escapar-se
Font
Fitxes de l'Optimot
El verb escapar, segons el significat, pot anar acompanyat de la preposició de (escapar de), la preposició a (escapar a) o bé ser un verb pronominal (escapar-se).
Amb el significat d''una cosa, cessar d'ésser retinguda per algú', regeix la preposició de. Per exemple:
El plat li va escapar de les [...]
|
|
116.
Ortografia de 'ig' i 'tx' a final de mot
Font
Fitxes de l'Optimot
Els grups -tx i -ig que es troben a final de mots com despatx o passeig es pronuncien igual. S'escriu -ig en els casos en què els derivats presenten g, j, tg o tj. Per exemple: boig (bogeria), fuig (fugir), lleig (lletjor), passeig (passejar), puig (pujol), raig (rajar), rebuig (rebutjar), roig [...]
|
|
117.
topònim i gentilici de la Comunitat Autònoma de Madrid
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Madrid, de la província i de la capital de província és madrileny -enya.
[...]
|
|
118.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Canàries
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Canàries és canari -ària.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de província de la Comunitat Autònoma de Canàries són els següents:
Palmas, Las: de Las Palmas
Palmas de Gran Canaria, Las: de Las Palmas de [...]
|
|
119.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Cantàbria
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Cantàbria és
cantàbric -a i càntabre -a.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a la província i la capital de província de la Comunitat Autònoma de Cantàbria són els següents:
Cantàbria: cantàbric -a i càntabre -a
Santander: de [...]
|
|
120.
topònims i gentilicis de la Comunitat Autònoma de Galícia
Font
Fitxes de l'Optimot
El gentilici de la Comunitat Autònoma de Galícia és gallec -ega.
Els gentilicis o formes per designar l'origen corresponents a les províncies i capitals de províncies de la Comunitat Autònoma de Galícia són els següents:
Corunya, la: corunyès -esa
Lugo: de Lugo
Ourense: d'Ourense
Pontevedra: de [...]
|
estació
1 1 f. [LC] Acció de deturar-se en un dels indrets situats en el camí que hom recorre. Fer, un tren, una nau, estació en un lloc designat.
1 2 [FIA] estació d'un planeta Aturada aparent d'un planeta en canviar el seu moviment directe en moviment retrògrad i inversament.
1 3 [RE] estacions de la creu [o estacions del Via Crucis] a ) Les catorze estacions que feu Crist en pujar al Calvari portant la creu.
1 3 [RE] estacions de la creu [o estacions del Via Crucis] b ) Sèrie d'imatges que representen aquestes estacions davant les quals els devots es deturen i preguen quan fan el viacrucis.
1 4 f. [LC] [RE] Visita que es feia per devoció a les esglésies i als altars, deturant-s'hi a pregar davant el Santíssim Sagrament, especialment el Dijous Sant i el Divendres Sant.
2 f. [HIH] [ME] [FIA] Divisió de l'any compresa entre un equinocci i un solstici. Les quatre estacions de l'any: primavera, estiu, tardor o autumne i hivern. La successió de les estacions.
3 1 f. [LC] [TRG] Indret on hom es detura en el camí que hom recorre.
3 2 f. [LC] [TRG] [OP] Indret on es deturen habitualment els trens i s'admeten passatgers i mercaderies, amb edificis annexos on hi ha les oficines i altres dependències. Estació de rodalia, de bifurcació o d'entroncament, de pas, de cap de línia o de terme. Estació de mercaderies, de classificació. Una estació de metro. L'estació del funicular.
3 3 f. [LC] [TRG] [OP] Edifici annex a l'estació.
3 4 f. [AQ] [TRG] [OP] Edifici on tenen les cotxeres, les oficines, etc., les companyies de tramvies, d'òmnibus o d'altres vehicles públics. Estació d'autobusos.
3 5 [LC] estació terminal Terminal 2 .
3 6 [TRG] estació de servei Instal·lació situada a tocar d'una via de comunicació, destinada a subministrar carburant i altres serveis de manutenció als vehicles.
4 1 f. [TC] Oficina on s'expedeixen i es reben despatxos telegràfics, telefònics.
4 2 [LC] [TC] estació de retransmissió Reemissor .
4 3 [LC] [TC] estació emissora Emissora .
5 f. [IN] estació de treball Ordinador amb els perifèrics adequats, que permet a l'usuari realitzar les tasques informàtiques i la connexió a una xarxa.
6 1 f. [LC] [AQ] Lloc d'estada per a fer observacions i mesuraments en la triangulació i altres operacions geodèsiques. Una estació geodèsica.
6 2 [ME] estació meteorològica Conjunt d'instal·lacions i d'instruments utilitzats per a l'observació meteorològica.
6 3 [FIA] estació orbital Satèl·lit artificial terrestre permanentment habitat, on es duen a terme experiments científics i tecnològics.
7 f. [LC] [DE] Lloc d'estada assignat a una esquadra, als vaixells de guerra. Una estació naval.
8 1 f. [LC] Lloc on hom va a prendre les aigües. Una estació termal.
8 2 f. [SP] Instal·lació apta per a la pràctica dels esports de neu. Estació d'esquí.
9 f. [EG] Lloc on creix una determinada espècie vegetal.
10 f. [LC] Acció o manera de tenir-se sobre els peus. Estació vertical. Estació bípeda.