buit buida
1 1 adj. [LC] Que no està ocupat, que no conté allò que està destinat a contenir. Una ampolla buida. Un safareig buit. Un bagul buit. Amb les butxaques buides. Tenir l'estómac buit. El teatre era gairebé buit: no hi havia més enllà de vint persones.
1 2 adj. [LC] Seguit d'un complement introduït per de , mancat. Un espai buit d'aire. Paraules buides de sentit.
1 3 [LC] de buit loc. adv. Sense portar càrrega, sense passatgers. El metro anava de buit. L'autocar va tornar de buit.
2 adj. [LC] Que presenta un buit, buidat de la seva pròpia matèria.
3 1 m. [LC] Espai buit, que no és ocupat, especialment per allò que està destinat a contenir. A la platea hi havia molts buits. Sentir un buit a l'estómac.
3 2 m. [LC] per ext. Una persona la mort de la qual ha deixat un gran buit. La sortida d'aquest funcionari ha deixat un buit difícil d'omplir.
3 3 [LC] fer el buit a una persona (o a una tasca, etc.) Fer que hom se n'aparti, no se n'ocupi, etc.
4 1 m. [FIF] En fís., espai privat de matèria.
4 2 m. [FIF] Espai clos del qual s'ha extret aire o qualsevol gas que contenia fins a atènyer un gran enrariment, mitjançant una bomba d'aire o altre mitjà artificial.
4 3 [FIF] buit absolut Buit 4 1 .
4 4 [FIF] buit parcial Buit 4 2 .
4 5 m. [FIF] Grau de rarefacció del buit parcial.
4 6 m. [FIA] Regió esfèrica d'uns centenars de milions d'anys llum de diàmetre, situada entre supercúmuls, que conté molt poques galàxies.
4 7 m. [LC] Dins un sòlid, espai no ocupat per la matèria del cos. Tustant la paret se sentia que hi havia un buit.
5 1 m. [AQ] Obertura situada en un pany de paret o en una altra construcció.
5 2 m. [AQ] Espai buit entre dues parets.
5 3 [AQ] buit per ple Mesurament en què no ha estat deduïda la part corresponent als buits perquè aquest espai resta ple per alguna altra superfície, generalment de doelles i llindes.
