1 v. tr. [LC] Fer que (persones diverses) deixin de discrepar, d'ésser en discòrdia. No els podem avenir. 2 v. intr. pron. [LC] Deixar de discrepar, d'ésser en discòrdia. Cadascun s'ha entossudit en la seva opinió: no es poden avenir. No els poden fer avenir. 3 v. intr. pron. [LC] Acordar-se, entendre's bé, coincidir, en els gustos, les opinions, la manera de fer, etc. M'avinc molt amb el meu germà. Ens avenim molt, jo i el meu germà. Són dos caràcters que no s'avenen. 4 v. intr. pron. [LC] Conformar-se a fer una cosa. Em vaig avenir a anar-hi. 5 v. intr. pron. [LC] Acceptar alguna cosa, acomodar-s'hi, conformar-s'hi. No s'han avingut al tracte. M'avindré a l'opinió de la majoria. 6 v. intr. pron. [LC] no saber avenir-se d'una cosa [o no poder avenir-se d'una cosa] Estranyar-se'n granment. Encara no se sabien avenir del cop de sort que havien tingut. És tan sorprenent que no me'n sé avenir. No em puc avenir de tot el que ens va arribar a retreure.
