1 1 v. tr. [LC] Deixar anar amb fort impuls (alguna cosa) de manera que recorri una distància en l'aire. L'atleta llançà el pes a una distància de 20 metres. Llançar la pedra amb una sola mà. 1 2 v. tr. [LC] per ext. Un astre, llançar rajos de llum. Llançar una mirada. Llançar un crit. Llançar una maledicció, una excomunió. 1 3 [LC] llançar el guant a algú a) Llançar-lo en senyal de desafiament. 1 3 [LC] llançar el guant a algú b) Desafiar-lo. 1 4 [LC] llançar les campanes al vol a) Brandar-les. 1 4 [LC] llançar les campanes al vol b) Celebrar un gran esdeveniment amb entusiàstiques manifestacions d'alegria, de satisfacció, etc. 2 1 v. tr. [LC] Fer partir vivament en una direcció determinada. Va llançar el seu cavall a l'encalç dels lladres. 2 2 v. tr. [LC] per ext. Llançar una persona a fer una cosa, a un afer. Llançar un afer. 2 3 [TRA] llançar una nau Portar-la del lloc on ha estat construïda al mar. 3 1 v. intr. pron. [LC] Deixar-se anar amb violència daltabaix, en l'aire, contra algú, etc. Es va llançar al mar de dalt del far. Es va llançar contra el seu enemic. Llançar-se a la persecució d'algú. Llançar-se a un afer. 3 2 [LC] llançar-se als peus d'algú Suplicar-lo humilment. 4 v. tr. [DR] Una autoritat judicial o administrativa, desallotjar forçosament (l'ocupant o les seves pertinences) d'un bé immoble per a lliurar-lo a un tercer o prendre'n possessió.
