1 1 adj. [LC] Que, en una direcció donada, es troba en el darrer lloc, a l'últim de tot. L'Extrem Orient. 1 2 adj. [LC] Que és a l'últim d'una durada. Arribar a l'extrema vellesa. 1 3 adj. [LC] Que està a l'últim grau, a un alt grau. L'extrema dreta, l'extrema esquerra, de la Cambra de Diputats. No sentim ni l'extrem fred ni l'extrema calor. Vergonya, misèria, extrema. Remeis extrems. Recórrer a mitjans extrems. 2 1 m. [LC] Punt, o moment, extrem. Portar les coses a l'extrem, a l'últim extrem. Ha arribat fins a l'extrem de negar-ho, d'abandonar els seus fills. 2 2 m. [LC] El límit o el grau extrems. Ara són a l'extrem del carrer. Els extrems dels dits. Estimar-se amb extrem. Això és l'extrem de la poca vergonya. 2 3 m. [LC] Punt, moment, grau, estat, etc., situat a la màxima distància possible del seu oposat. Recórrer una cosa d'extrem a extrem. Passar d'un extrem a l'altre. Els extrems d'una proporció són els termes primer i quart. 3 m. i f. [SP] [fem. extrem]Jugador d'un equip de futbol dels dos que ocupen els punts més externs de la línia atacant. Un extrem dret. Una extrem dreta. 4 m. [MT] Punt d'una funció on hi ha un màxim o un mínim.
