Resultats de la cerca frase exacta: 30
|
11.
bèstia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Animal, principalment quadrúpede, especialment de càrrega. Persona rude, intractable, brutal, incontinent, que hom pot assimilar a una bèstia. El marit era una bèstia, pobra dona. bèstia bruta Persona brutal. bèstia negra Allò que és o es considera [...]
|
|
12.
radi 1
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
radi de l'esfera en el centre de la qual és situat l'ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega. radi metàl·lic En una estructura metàl·lica, radi de l'esfera que es pot assimilar a un àtom metàl·lic. radi [...]
radi1
|
|
13.
intolerància alimentària
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Reacció adversa a aliments en què l'organisme és incapaç de digerir, metabolitzar o assimilar, de manera total o parcial, un aliment o un component d'un aliment. [...]
|
|
14.
intolerància alimentària
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Lleure. Turisme
Reacció adversa a aliments en què l'organisme és incapaç de digerir, metabolitzar o assimilar, de manera total o parcial, un aliment o un component d'un aliment. [...]
|
|
15.
asimilar
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 assimilar. v pron 2 assimilar-se. [...]
|
|
16.
homonormativitat
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Tendència, dins el col·lectiu LGBT, a assimilar els valors propis del model heteronormatiu. [...]
|
|
17.
estructura cognitiva
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències socials
Organització mental dels coneixements previs que serveix per a comprendre i assimilar nous coneixements. [...]
|
|
18.
capacitat d'autodepuració
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
Propietat d'un curs d'aigua de poder assimilar o destruir les substàncies contaminants procedents d'aigües residuals. [...]
|
|
19.
digerir
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [pair] digerir. 2 fig [assimilar] digerir, asimilar. Sap una mica de tot, però no ha digerit res, sabe un poco de todo, pero no ha digerido nada. 3 fig [un mal, un tort, etc] digerir, encajar. Encara no ha digerit que el despatxessin, aún no ha digerido que le despidieran. [...]
|
|
20.
intolerància alimentària
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Reacció adversa a aliments en què l'organisme és incapaç de digerir, metabolitzar o assimilar d'una manera natural un aliment o un component d'un aliment. [...]
|
radi1
1 1 m. [MT] Segment rectilini que va des del centre d'un cercle, d'una esfera, a qualsevol punt de la circumferència del cercle, de la superfície de l'esfera. El radi és un semidiàmetre.
1 2 m. [MT] Longitud d'aquest segment.
1 3 [MT] [FIF] radi de curvatura d'una línia en un punt donat Radi del cercle osculador.
1 4 [MT] [FIF] radi vector Segment rectilini que va des d'un punt fix de referència, el pol o centre, a un punt variable.
2 m. [TRG] Raig d'una roda.
3 1 m. [FIF] radi de gir En l'estudi de la rotació d'un cos entorn d'un eix, distància de l'eix a un punt tal que, si hom hi concentra tota la massa del cos, el moment d'inèrcia del cos respecte a l'eix no varia.
3 2 [QU] radi covalent Distància característica de cada element, en un tipus particular d'hibridació, definida com la meitat de la distància interatòmica en un compost binari homonuclear covalent.
3 3 [QU] radi iònic En una estructura iònica, radi de l'esfera en el centre de la qual és situat l'ió, que conté, en primera aproximació, la totalitat de la seva càrrega.
3 4 [QU] radi metàl·lic En una estructura metàl·lica, radi de l'esfera que es pot assimilar a un àtom metàl·lic.
4 m. [OP] radi hidràulic En un canal, quocient de la secció d'aigua i del perímetre mullat.
5 m. [LC] Espai circular definit pel seu radi. En un radi de 5 quilòmetres. Radi d'acció d'un submarí. Radi d'activitat comercial.
6 1 m. [BO] Pedicel d'una umbel·la que sosté una flor o una umbèl·lula.
6 2 [BO] [BI] radi medul·lar Banda radial de teixit parenquimàtic de l'arrel i la tija de les plantes, situada entre els feixos conductors.
7 m. [LC] [ZOA] Os que, ensems amb el cúbit, forma l'avantbraç.