1 conj. [LC] Davant d'un membre de la proposició, designa que allò que neguem tocant a un membre precedent, ho afirmem del membre precedit de sinó. No ho ha fet ell sinó el seu amic. No ho dic d'ell sinó del seu germà. Jo no dic això de tots sinó dels retardataris. Ell no vol pas que callis sinó que no parlis tan alt. 2 conj. [LC] No... més que, no... excepte. No té sinó un fill. No vam anar-hi sinó ell i jo. No feia sinó plorar. Jo no veig altre camí sinó aquest. Ningú no ho sap sinó tu. La sala no pot contenir sinó vint persones. 3 [LC] no solament..., sinó... loc. conj. Indica emfàticament l'acumulació de dues circumstàncies o de dos fets. Escriuré, no solament a ell sinó a tots els seus companys. 4 [LC] sinó que loc. conj. Introdueix una afirmació en oposició a allò que acabem de negar. No ho rebutgem, sinó que ho acceptem agraïts.
