1 v. tr. [FS] [LC] Considerar separadament (allò que en la realitat no és ni separat ni separable). Abstreure la noció de dimensió de la d'espai. Abstreure l'universal del particular. 2 1 v. tr. [LC] Aïllar la ment (d'algú) d'alguna cosa. Cuinar és una activitat que m'abstreu dels maldecaps. 2 2 v. intr. pron. [LC] [MD] Aïllar-se amb la ment d'alguna cosa. L'Enric s'abstreia de tota cosa. Quan llegeix, l'Enric s'abstreu i és com si no hi fos.
