131.
dionisíac -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al déu grec Dionisos. El culte dionisíac. [...]
|
132.
emanatisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Doctrina segons la qual tot procedeix de Déu per emanació. [...]
|
133.
insolvent
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que no pot pagar el que deu. Un deutor insolvent. [...]
|
134.
reverir
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tractar amb reverència, sentir reverència (envers algú). Reverir Déu. [...]
|
135.
saturnià -ana
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent al planeta Saturn o al déu Saturn. [...]
|
136.
teantropisme
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Creença en l'encarnació d'un déu en un home. [...]
adorar
|
137.
trident
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forca de tres dents. Atribut del déu Neptú o Posidó. [...]
|
138.
llei de la deu en règim no influït
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la Terra
[...]
|
139.
decàleg
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Conjunt dels deu manaments que, segons la narració bíblica, Déu donà al poble d'Israel per mitjà de Moisès en el Sinaí. Té un decàleg propi i el segueix al peu de la lletra. [...]
|
140.
deca- [o dec-]
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Forma prefixada que significa 'deu', utilitzada també en el sistema internacional per a denominar el múltiple d'una unitat equivalent a deu vegades aquesta unitat (símbol, da). Ex.: decasíl·lab, decandre; decàmetre, decagram, decalitre. [...]
|