1 1 v. tr. [LC] Separar (alguna persona o alguna cosa) de totes les altres. 1 2 v. tr. [LC] Impedir la comunicació (d'algú o d'un territori) amb el seu entorn. Durant molts anys, el règim va aïllar el país de l'exterior. 2 1 v. tr. [FIF] [LC] Protegir (alguna cosa) amb un material que impedeix o atenua l'efecte d'un fenomen físic com ara la calor o el so. El doble vidre de les finestres aïlla l'habitació del soroll dels cotxes. Aïllar una casa del fred. 2 2 v. tr. [FIF] [LC] Impedir o atenuar la propagació (d'un fenomen físic, com ara la calor o el so), a l'exterior del lloc on és produït o a l'interior d'un determinat recinte. Han col·locat uns plafons que aïllen el so. 2 3 v. tr. [FIF] [LC] Posar fora del contacte amb cossos bons conductors de l'electricitat, de la calor. 3 1 v. tr. [QU] En quím., separar (un element) d'aquells amb què estava combinat. 3 2 v. tr. [QU] Separar (un component d'una mescla) de tots els altres. 4 v. tr. [MT] En mat., fer que (un terme) figuri tot sol en un dels membres de l'equació. Aïllar una incògnita d'una equació.