Resultats de la cerca bàsica: 1.770
|
81.
redorta
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Figura heràldica que representa una branca, proveïda o no de fulles, les extremitats de la qual, entrecreuant-se, es dirigeixen al cap de l'escut. [...]
|
|
82.
burxanc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca o tros de fusta puntegut. [...]
|
|
83.
forcó
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Punta o branca d'una forca. [...]
|
|
84.
tarranc
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tros de branca seca o estella. [...]
|
|
85.
espencar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Fer penques (d'una cosa), esqueixant-la longitudinalment. Espencar els suros. Tallar (el bacallà, la cansalada, etc.), a penques, a bocins. Esqueixar (una branca). [...]
|
|
86.
capbrot
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Flor o fruita terminal d'una branca. [...]
|
|
87.
angiologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la medicina que estudia la patologia del sistema vascular arterial, venós i limfàtic. Branca de l'anatomia vegetal i animal que estudia els sistemes conductors. [...]
|
|
88.
antroponímia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de l'onomàstica que estudia els antropònims. [...]
|
|
89.
bacteriologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de la biologia que tracta dels bacteris. [...]
|
|
90.
biocenologia
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Branca de l'ecologia que estudia les biocenosis. [...]
|
