Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

conclusió

1 1 f. [LC] Acció de concloure; l'efecte.
1 2 f. [LC] Solució definitiva, terme, fi. Conclusió d'un tractat, d'una aliança, d'un matrimoni. L'afer ha tingut una conclusió contrària a la que esperàvem. La conclusió d'un discurs, d'un poema.
2 f. [MU] Acabament melòdic, rítmic, harmònic, d'un fragment o d'una peça musical.
3 1 f. [FS] Conseqüència d'un raonament, la proposició inferida d'un sil·logisme. Examinada la seva conducta, vaig arribar a la conclusió que era innocent. Conclusió vera, falsa, negativa, afirmativa, mal deduïda. Anem a la conclusió. Jo us he posat les premisses: vós, ara, traieu-ne la conclusió.
3 2 [LC] en conclusió loc. adv. Considerat tot, doncs. En conclusió, caldrà que hi anem.
3 3 f. pl. [PE] Punts, tesi, que en els estudis públics hom sostenia contra les objeccions de l'adversari.
3 4 f. pl. [DR] En dret, resum del que demana el ministeri públic o el defensor d'una de les parts, en vista dels fets i de la prova. El tribunal sentencià d'acord amb les conclusions de la defensa.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions