Resultats de la cerca bàsica: 18
|
1.
tri-
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Prefix que significa 'tres' o 'tres vegades'. Ex.: trimensual. En quím., prefix que indica la presència de tres àtoms o radicals dels designats pel mot al qual es prefixa. Ex.: tricloracètic, triclorur, triiodur, trisulfur. [...]
trèvol
|
|
2.
tri trina
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que conté tres persones en una única essència o substància, s'aplica al Déu dels cristians. [...]
|
|
3.
tri-
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Prefix grec i llatí que significa tres o tres vegades. [...]
|
|
4.
tri-
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Química
Forma prefixada que es fa servir per a indicar que en un compost es troben tres substituents no substituïts iguals, encara que no estiguin necessàriament en la mateixa posició. [...]
|
|
5.
tri
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-ina adj crist trino -na. [...]
|
|
6.
trino 1
(castellà)
Font
Diccionari castellà-català d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
-na adj relig tri -ina. [...]
|
|
7.
tria
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Prova d'equitació western en què el cavall, seguint les ordres del genet, ha de separar un cap de bestiar d'un ramat i evitar que s'hi torni a reunir. [...]
|
|
8.
cavall de tria
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Cavall especialment ensinistrat perquè dugui a terme la tria de bestiar d'un ramat. [...]
|
|
9.
-mer
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Ciències de la salut
Sufix que, unit a prefixos com mono-, di-, tri-, poli-, etc, indica respectivament, que un tot és format per una, dues, tres, múltiples, etc, parts o peces o molècules. [...]
|
|
10.
tria
Font
Diccionaris terminològics del TERMCAT
Àrea temàtica
Esport
Prova d'equitació western consistent a fer que el cavall separi un cap de bestiar d'un ramat i eviti que s'hi torni a reunir. [...]
|
trèvol
1 1 m. [AGA] [BOS] [LC] Herba del gènere Trifolium , de la família de les papilionàcies, de fulles trifoliolades, estipulades, flors en glomèruls o espigues molt densos i fruit petit, amb poques llavors o una de sola.
1 2 m. [BOS] Trèvol de prat.
1 3 [BOS] trèvol blanc Trèvol de tiges mig ajagudes i febles, folíols obovats i flors blanques o una mica grogoses o rosades, reflexes un cop marcides, en glomèrul globós, que es fa a les vores de camins i als ermots de les terres mediterrànies (Trifolium nigrescens ).
1 4 [BOS] trèvol bord Trevolet.
1 5 [BOS] trèvol campestre Planta de la família de les papilionàcies, de petites flors grogues que, en madurar el fruit, es tornen brunenques (Trifolium campestre ).
1 6 [BOS] trèvol de prat Trèvol de tiges dretes o ascendents, folíols amb una taca blanca en forma de mitja lluna i flors rosades o vermelloses en glomèrul subglobós, corrent als prats i als herbassars humits i plantat com a farratge (Trifolium pratense ).
1 7 [BOS] [LC] trèvol estrellat Trèvol amb les tiges i peduncles coberts de pèls patents, folíols en forma de cor invertit, flors amb la corol·la blanca o rosada i les dents del calze acrescents i esteses en forma d'estel, d'un vermell viu per dins, i fruit amb una sola llavor, que es fa als erms i als pradells d'anuals de les terres mediterrànies (Trifolium stellatum ).
2 1 m. [BOS] [LC] trèvol d'aigua Planta de la família de les meniantàcies, aquàtica, de fulles totes basals trifoliolades, amb els folíols el·líptics, flors tubuloses a la base, roses per fora i blanques i amb llargs pèls per dins, en raïm terminal vistós, i fruits capsulars, que es fa en aiguamolls i basses dels Pirineus, emprada en medicina popular com a tònica (Menyanthes trifoliata ).
2 2 [BOS] [LC] trèvol d'olor Almegó.
2 3 [BOS] [LC] trèvol pudent Planta de la família de les papilionàcies, lleugerament fètida, semblant a un trèvol, però alta i dreta, de folíols lluents, flors d'un blau violaci i fruit ovoide i bequerut, que es fa als marges de camps i als fenassars de les terres mediterrànies (Psoralea bituminosa o Bituminaria bituminosa ).
3 m. [GG] [OP] En una xarxa de carreteres, especialment d'autopistes, sistema d'enllaç a diferents nivells que serveix per a posar en comunicació la via principal amb les que hi concorren.
4 1 m. pl. [JE] Coll de la baralla francesa que duu dibuixats trèvols.
4 2 m. [JE] Carta d'aquest coll.