1.
descompondre
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Separar els components (d'algun cos compost, d'alguna cosa). El corrent elèctric descompon l'aigua en hidrogen i oxigen. Trobar els elements o parts que, compostos o sumats, donen (una resultant, un tot). Descompondre una força, un moviment. Descompondre un polígon en triangles [...]
descompondre
|
2.
descompondre
Font
Verbs conjugats
El verb que heu cercat es conjuga com respondre.
[...]
|
3.
descompondre
Font
Diccionari català-castellà d'Enciclopèdia Catalana (4a edició)
v tr 1 [separar] descomponer. 2 [fer perdre l'equilibri] descomponer, trastornar. v pron 3 [un mecanisme] descomponerse. 4 [corrompre's] descomponerse. 5 fig [un rostre] descomponerse, desencajarse. 6 fig [perdre la serenitat] descomponerse, trastornarse, alterarse. 7 quím [una substància] descompo [...]
|
4.
descompondre
Font
Diccionari de sinònims Franquesa d'Enciclopèdia Catalana (2a edició)
1 desagregar disgregar(->) desintegrar dissociar desorganitzar dissoldre. La mort dissoldrà el nostre cos. corrompre podrir resoldre, descompondre una cosa reduint-la als seus elements constituents. desdoblar, descompondre una substància en dues de més simples. 2 alterar. 3 [...]
|
5.
escabellar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descompondre, desordenar, els cabells (d'algú). Amb tant de vent s'ha escabellat tota. [...]
|
6.
hidrolitzar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Descompondre (una substància) per hidròlisi. [...]
|
7.
electrolitzable
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Que es pot descompondre per electròlisi. [...]
|
8.
lipolític -a
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Relatiu o pertanyent a la lipòlisi. Capaç de descompondre els greixos. [...]
|
9.
descomposició
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de descompondre o de descompondre's; l'efecte. La descomposició de l'aigua pel corrent elèctric. La descomposició d'un cadàver. La descomposició d'una societat. Procés pel qual una molècula d'una substància composta es trenca en unes altres de [...]
|
10.
glutatió
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Tripèptid que es pot descompondre per hidròlisi en cisteïna, glicina i àcid glutàmic i que freqüentment es troba en cèl·lules vegetals i animals. [...]
|