Optimot. Consultes lingüístiques - Llengua catalana

estrafer

1 1 v. tr. [LC] Imitar més o menys bé (algú o quelcom d'un altre). Estrafà molt bé la veu del seu germà. Estrafeia la figura de la seva cosina.
1 2 v. tr. [LC] Imitar (alguna cosa). Estrafer el cant de la perdiu.
2 v. tr. [LC] Canviar (quelcom d'un mateix) amb un fi determinat. Perquè no et coneguin, cal que estrafacis la veu.
Institut d'Estudis Catalans
Abreviacions