Resultats de la cerca frase exacta: 111
|
51.
hivern
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Estació de l'any, entre la tardor i la primavera, que comença al solstici d'hivern i acaba a l'equinocci de primavera. Un hivern rigorós. Els freds de l'hivern. Al cor de l'hivern. En climatologia, part de l'any que a l'hemisferi nord comprèn els mesos de desembre, gener i [...]
|
|
52.
allà
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
més lluny. d'ací d'allà V. ací. d'ací i d'allà V. ací. Davant certes designacions de temps en recalca la llunyania o indica un temps al volt del moment designat. Això ocorregué allà a l'any 1908. No torneu fins allà a la tardor. Allà a [...]
|
|
53.
El mot mora porta accent diacrític?
Font
Fitxes de l'Optimot
mora
Aquest mot no porta accent diacrític en cap dels significats que té. Per exemple:
Aquesta tardor hi ha moltes mores.
La reina mora és una sarsuela.
[...]
|
|
54.
figa
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Infructescència de la figuera, especialment la que ve al començament de la tardor, de forma de pera, tova i vermellosa de dins, amb innombrables fruits petitíssims, i coberta d'una pell verdosa, morada o negra. Figues de Fraga, d'Esmirna. Figues de coll llarg o de coll de dama [...]
|
|
55.
celebrar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
un acte o un conjunt d'actes, una cerimònia). Celebrarem una darrera reunió per prendre els acords definitius. En aquell poble celebren la festa major a la tardor. Les reunions de la comissió se celebraren en un hotel. El congrés se celebrarà l'any que ve. S'ha celebrat el [...]
|
|
56.
falguera
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Planta de la classe dels filicòpsids pròpia d'ambients humits. Planta de la divisió dels pteridòfits, de rizoma molt invasor, que a la primavera treu fulles tripinnades, que poden atènyer d'1 a 1,7 metres d'alçada, les quals s'assequen a la tardor (Pteridium aquilinum [...]
|
|
57.
mudar
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
. Sabies que les serps muden la pell? Una serp que muda a la tardor. mudar la veu Canviar la veu en l'època de la pubertat. mudar la cara Canviar l'expressió de la fesomia després d'una malaltia, per un accident o afecte. Treure el vestit (a algú) i posar-li'n un altre [...]
|
|
58.
caiguda
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
Acció de caure. La caiguda d'un cos en el buit. Una caiguda de cavall. Deturar la caiguda del pèl. a la caiguda de la fulla Quan cau la fulla, a la tardor. a la caiguda del sol A la posta del sol. tenir la caiguda a l'esquerra Una cosa, estar inclinada cap a l'esquerra. tenir la [...]
|
|
59.
estació
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
devoció a les esglésies i als altars, deturant-s'hi a pregar davant el Santíssim Sagrament, especialment el Dijous Sant i el Divendres Sant. Divisió de l'any compresa entre un equinocci i un solstici. Les quatre estacions de l'any: primavera, estiu, tardor o autumne i hivern. La [...]
roure
|
|
60.
roure
Font
Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans (2a edició)
mediterrànies plujoses de la península Ibèrica i del nord d'Àfrica (Quercus canariensis). roure africà Azobé. roure americà Roure de brots rogencs i de fulles profundament pinnatífides, amb els lòbuls proveïts de dents amb arestes, que a la tardor prenen un [...]
|
roure
1 1 m. [AGF] [BOS] [LC] Arbre del gènere Quercus , de la família de les fagàcies, caducifoli o de fulla marcescent, de fulles sinuades o més o menys profundament lobulades, flors unisexuals inconspícues, les masculines en aments pènduls i laxos, les femenines en petits grups, i fruit en gla, que sovint fa boscos tot sol o barrejat amb altres arbres.
1 2 [AGF] [BOS] roure africà a ) Roure de fulles grosses, amb lòbuls aguts, pruïnoses per sota i amb pèls rossencs a les bifurcacions dels nervis, parcialment persistents a l'hivern, que es fa en terrenys àcids de les contrades mediterrànies plujoses de la península Ibèrica i del nord d'Àfrica (Quercus canariensis ).
1 2 [BOS] roure africà b ) Azobé.
1 3 [BOS] roure americà Roure de brots rogencs i de fulles profundament pinnatífides, amb els lòbuls proveïts de dents amb arestes, que a la tardor prenen un color vermellós viu, originari de l'Amèrica del Nord, cultivat algun cop com a ornamental o com a arbre fuster (Quercus rubra o Q. borealis ).
1 4 [BOS] roure cerrioide Roure de característiques intermèdies entre el martinenc i el valencià, que es fa sobretot als Pirineus centrals, als altiplans interiors de Catalunya i en algunes serralades costaneres de Catalunya i València (Quercus cerrioides )
1 5 [AGF] [BOS] roure de fulla grossa Roure de fulles lobulades, glabres o gairebé i glans sobre un peduncle molt curt, que fa boscos en terrenys àcids de l'Europa central i de les muntanyes meridionals (Quercus petraea ).
1 6 [AGF] [BOS] roure de fulla petita Roure de fulles petites, amb lòbuls aguts, piloses al revers, rígides, marcides i persistents durant l'hivern, que es fa als països submediterranis secs de la península Ibèrica (Quercus faginea ).
1 7 [AGF] [BOS] roure martinenc Roure de fulles lobulades, poc o molt pubescents al revers, persistents en estat sec fins a final d'hivern, i glans sobre un peduncle molt curt, que fa boscos a l'estatge montà sota climes poc humits, submediterranis (Quercus pubescens ).
1 8 [AGF] [BOS] roure pènol Roure de fulles obovades, molt glabres i de pecíol curt, i glans sobre un peduncle molt llarg, penjants, que fa boscos en una gran part d'Europa, sense atènyer a penes els països mediterranis (Quercus robur ).
1 9 [AGF] [BOS] roure reboll Roure de brots tomentosos, blancs i tenyits de rosa a la punta, i fulles profundament pinnatífides o pinnatipartides, molt piloses i grisenques al revers, de joves també a l'anvers, que fa boscos en terrenys silicis dels països de clima poc o molt atlàntic de l'Europa sud-occidental (Quercus pyrenaica ).
1 10 [BOS] roure sedós Grevíl·lea.
1 11 [AGF] [BOS] roure valencià Roure de fulla petita.
2 m. [AGF] [IMF] [LC] Fusta de roure. Una taula de roure.
3 m. [LC] ésser un roure Ésser molt fort, d'una gran resistència.