verd -a
1 1 adj. [LC] Del color de l'herba tendra o d'un color consemblant més o menys clar. El fullatge verd dels arbres. La persiana és verda. Uns ulls verd maragda.
1 2 adj. [LC] Que té el rostre d'un pàl·lid verdós a conseqüència d'una malaltia, d'una emoció forta. Més que pàl·lid: verd. Verd de por.
1 3 [LC] quedar-se algú verd Restar desagradablement sorprès.
1 4 [LC] veure's algú verd Trobar-se en una situació perillosa, compromesa, etc., de difícil sortida.
1 5 [LC] no haver-se'n vist mai de tan verdes algú No haver-se trobat mai en semblants circumstàncies o dificultats.
2 adj. [LC] Que encara no és sec, s'aplica als arbres, a la llenya, als llegums, etc. És una llenya verda i no cremarà.
3 1 adj. [LC] Que no ha acabat de madurar. El raïm encara és verd. Ha menjat pomes verdes i li han fet mal. La guineu quan no les pot haver diu que són verdes.
3 2 adj. [LC] per ext. És un jugador encara verd: no pot prendre part en una prova tan important.
3 3 [LC] de més verdes en maduren Expressió que indica la possibilitat d'una cosa que sembla que no pugui ésser.
3 4 [LC] no deixar res per verd Agafar-ho, aprofitar-ho tot sense excepcions.
4 adj. [LC] Propi dels primers anys de vida, de la joventut.
5 adj. [LC] Excessivament lliure, obscè. Explicar un acudit verd. Una pel·lícula verda.
6 1 m. [LC] Color verd, situat en l'espectre solar entre el groc i el blau. És d'un verd clar. Verd d'oliva. Verd botella. El verd de les maragdes m'encanta.
6 2 m. [LC] [IQ] Substància colorant verda. Un pot de verd. Verd de cobalt.
6 3 [QU] verd de bromocresol Colorant derivat del trifenilmetà.
6 4 [QU] verd de París Pigment inorgànic constituït bàsicament per arsenat acetat de coure(II).
6 5 [QU] verd Janus Anilina bàsica utilitzada sovint, en les tècniques histològiques, per a tenyir els mitocondris.
6 6 [QU] verd malaquita Colorant del trifenilmetà.
7 m. [LC] Part verda d'un vegetal, fullatge, herba. No menjar-se sinó el verd.
